| |
 |
 |
| |
Sobre els toros i altres animals
DILLUNS, 21 DE DESEMBRE DEL 2009
El Parlament de Catalunya acaba d’acceptar de tractar oficialment una iniciativa legislativa popular –que ha recollit centenars de milers de signatures– perquè les curses de braus siguin prohibides a Catalunya. Confio que la qüestió es tracti aviat i que acabi amb la prohibició.
Fa temps que estic a favor d’una mesura com aquesta, que és pròpia d’una societat civilitzada i sensible envers el dolor de qualsevol –humà o no–, i que és incapaç d’infligir-ne ella mateixa per pura diversió o entreteniment. Perquè bàsicament es tracta d’això: de no fer mal, de no fer patir, i sobretot de no fer-ho per plaer, per diversió, per gust, per domini estúpid i insensat. Que aquesta fos una forma primitiva de diversió, ho arribo a entendre. Però no, que ho continuï essent. Tal com seria inacceptable que es continuessin permetent les baralles de gladiadors, l’esclavitud entre humans o les lluites de galls. En alguns d’aquests aspectes, som millor que no érem. I ens n’hem d’alegrar. Però hem arribat a ser millors gràcies també a la prohibició d’actes de barbàrie i a l’afinament de la nostra consciència moral.
Fa molts anys Ferrater Mora ja va rebutjar amb encert els tres arguments bàsics que es fan servir per defensar les curses de braus: que són tradicionals, que són espectaculars, que mostren una especial relació entre l’“homo hispanicus” i el toro. La veritat és que aquests tres arguments són realment pobrets. Entendria molt més que em diguessin que és un negoci, però llavors hi tornaríem per aquesta banda, i em temo que els defensors pretenen donar arguments més “culturals”, més “elevats”, que els merament crematístics.
La tradició és efectivament important, però no perquè és antiga sinó perquè és bona, almenys perquè no fa mal a ningú. No és el cas de les curses de toros. Que la “corrida” és espectacular, potser sigui cert –tot i que n’hi ha, em diuen, que són arrossinades, pobretes, fetes amb pocs mitjans i poc “glamour”–, però l’espectacle no justifica la bondat o la conveniència de la cosa espectacular. L’argument hispànic o, si es vol, català –que alguns també fan servir– em sembla molt tronat. Les maldats, les impertinències i els robatoris fets per catalans, no deixen de ser robatoris, impertinències i maldats. I una suposada tradició catalana no és millor que una de no-catalana pel fet de ser catalana, sinó pel fet de ser millor, és a dir, perquè té –si les té– unes característiques que la fan noble i acceptable. No és el cas de les curses de toros.
Jo no estic en contra dels toros, ni dels elefants ni dels cocodrils. Seria absurd per part meva. Estic, en canvi, en contra de les curses de toros, tal com estic en contra de guardar cocodrils a la banyera de les cases, tant per nosaltres com per ells. Aquests dies, però, he hagut d’escoltar arguments –diguem-ho així– absolutament increïbles per no prohibir les curses de braus. Els més sorprenents acostumen a venir –diguem-ho així, també– de l’esquerra, d’una mena d’esquerra acomplexada, perplexa i desorientada, que no prohibiria res perquè ho troba lleig i vol deixar tot a la lliure iniciativa dels ciutadans. Ai senyor! Tanta candidesa em fa venir ganes de plorar..., a estones, de riure. Ells volen legislar, no prohibir. No es deuen adonar que legislar comporta prohibir, perquè una llei –com, per exemple, la llei 1/1998 de 7 de gener, de política lingüística– no era ben bé una llei sinó una homilia, perquè no contenia pràcticament cap sanció i, sobretot, no es va atrevir a posar en marxa les poques que contenia. Per fer lleis així no necessitem cap Parlament ni sobirania nacional!
En una societat civilitzada, democràtica i madura, allò que atempta contra la dignitat de les persones i que provoca sofriment gratuït a éssers capaços de patir sofriment, ha de ser rebutjat sense contemplacions i, doncs, s’ha de prohibir. És el que passa amb les curses de toros. Que també hi hagi moltes altres qüestions importants que s’han de decidir, no treu que aquesta no s’hagi de decidir. (L’excusa dels immobilistes és que sempre hi ha altres coses més importants per fer, però resulta que no fan ni aquelles ni aquestes.)
Em sembla que la batalla contra les curses de braus és una gran batalla, significativa i exemplar. Confio que la guanyem. I que tots aprenguem que el camí de la llibertat i de la justícia comporta trencaments amb formes del passat que potser ens agradaven però que ja no ens poden acompanyar. Al meu avi, que era una bellíssima persona, li agradaven els toros. No li han agradat a ningú més de la família. Em sembla que, en aquest punt, la família ha millorat. I me n’alegro molt.
[I ara faré uns dies de vacances. En alguna ocasió anterior hi ha hagut algun visitant del bloc -es veu que ell mateix molt i molt treballador-, que s’ha molestat perquè jo feia vacances i n’ha protestat. Sembla que ho trobava burgès i propi de la mentalitat d’un funcionari. Potser l’amic treballador no sabia que tinc el bloc i el portal oberts des de fa anys perquè vull, que me’ls pago jo sense cap ajut, i que si els mantinc així és per l’amistat i la solidaritat de tants i tants amics que hi veniu, llegiu, opineu i repliqueu, que és del que es tracta. Confio, doncs, que ara els amics més normals entengueu que vulgui fer uns dies de descans de post. L’espai, com sempre, el teniu absolutament obert per parlar del tema d’avui o de qualsevol altre tema que vagi apareixent en els propers dies o que us pugui interessar.
Molt bon Nadal a tots, i bon començament de 2010. Si tot va bé, tornaré a ser aquí el dilluns, dia 11 de gener. Amb una salutació molt cordial a tots!!!]
COMENTARIS
| |
toros
Em fa il·lusió inaugurar els comentaris d'aquest post. Després de llegir-lo, gairebé em sembla poc respectuós afegir-hi res més.
Però hi diré la meva. Jo també confio que arribi un moment que es prohibeixin les curses.
Hi ha qui treu la tradició com a argument... penso que les tradicions quan atenten contra la dignitat de qualsevol ésser viu, persona o animal y a més se'ls fa patir, estan fora de lloc i no s'haurien de seguir. No és aquesta l'única que prohibiria, a l'estat espanyol n'hi ha unes quantes més. També hi ha qui ho defensa com un art...Jo recordo que fa temps vaig veure un documental per la tele, em sembla que era
de la Camarga, on hi havia l'home enfront de l'animal, torejant a la platja i realment eren unes imatges molt plàstiques i em va agradar mirar-me aquell espectacle cos a cos, sense banderilles ni picadors ni espases... només amb el "capote" i el coratge de l'home i l'animal./// Canvio de tema. Crec que en Terricabres te tot el dret de fer vacances del blog quan li vingui de gust, fins aquí podíem arribar !!! Jo desitjo per a ell un Bon Nadal i que l'any nou és facin realitat els seus somnis.
El mateix, per a tothom qui participa al blog. M. Roser
Enviat per: anònim - 22/12/2009 22:06:19 |
|
| |
reflexion critica
Yo no estoy ni a favor ni en contra de las corridas de toros, pero me parece muy hipocrita la persecucion al mundo taurino en cataluña. Es el blanco facil de los que abanderan los derechos de los animales; no obstante el sufrimiento del toro es "insignificante" comparado con el sufrimiento total que infligimos a la mayoria de los animales diariamente. Nadie se sorprende cuando compra un centollo y lo lanza vivo a la olla con agua hirviendo, o con las penosas condiciones de vida que sufren millones de cerdos, gallinas y vacas que viven hacinadas y en la mayoria de los casos ni ven la luz del dia, para terminar muriendo desangrados, pero sera que no es tan importante;o de los animales de los zoologicos, que viven enjaulados para nuestro deleite.
Justificar ese sufrimiento como menos importante porque son para consumo es simplemente patetico, ya que el sufrimiento o el dolor son sensaciones absolutas y estar en contra del sufrimiento es legitimo, pero no acepta matices.
Por ello me parecen igual de pobres los argumentos a su favor y en su contra, y desde mi humilde punto de vista se trata de una polemica artificial, de marketing incluso, que me confirma la falta de rigor de las asociaciones "pro-naturaleza".
Llegados a este punto, en que ambas posiciones carecen de razones de peso, no creo que la prohibicion sea la mejor opcion. Porque a mi no me guste una actividad no debo prohibirsela a los demas, puesto que ello podria parecerse a regimenes antiguos en vez de actos nobles.
Mi opinion aparte, os deseo una Feliz Navidad y un Feliz 2009.
Enviat per: anònim - 23/12/2009 16:13:09 |
|
| |
BON NADAL !!
Com diuen a Ràdio Catalunya: BON NADAL, BOAS FESTAS, ORIANAK, MERRY CHRISTMAS : INDEPENDÈNCIA !! //// Després d’assolir la independència podrem dir: TOT GUANYAT. TOT PER GUANYAR
Enviat per: kollmiku - 23/12/2009 22:51:41 |
|
| |
Totalment d'acord...
... amb el comentari: reflexión crítica.
No puc estar més d'acord amb aquest comentari.
Un dia, durant una sobretaula i tot discutint sobre aquest tema, un altre comensal em deia que prohibiria el toros. Jo li preguntava si menjava foie, em va contestar que "intentava no menjar-ne"... com si menjar foie, pernil d'aglà o llagosta, fos un fet inevitable; la qual cosa justificava la crueltat del procés d'emboque que permet a l'home gaudir-ne. Una absoluta hipocresia. La única característica (de les confessables) que diferencia aquest espectacle d'altres pràctiques essencialment cruels amb els animals, és la seva visibilitat.
Voldria afegir també la meva impresió de què en els diferents forums de discussió, els partidaris de la prohibició són bastant més radicals i empren termes molt més ofensius que els defensors d'un costum tan bàrbar com aquest.
Enviat per: anònim - 23/12/2009 23:36:06 |
|
| |
Consideració ètica (I)
Alguns filòsofs han raonat sobre el perquè de la negació d’una evidència per mor d’una convicció ètica tragicament equivocada, provinent de com s’han percebut els fets i de quines espectatives han despertat. Per exemple la postura de: “sé molt bé que els esdeveniments a la URSS d’Stalin són terribles , però tanmateix crec en el socialisme soviètic”. El “pare Stalin” va deixar molts “fills” a la nostra terra. Tots negaven l’evidència de l’horror. Però aquesta actitud ètica encara avui se’n diu progressista, d’esquerres. Kant cercava el veritable significat de la revolució Francesa no pas en els fets (tràgics) sinó en la reacció entusiasta que provocà arreu d’Europa. El filòsof Slavoj Zizek ens parla d’un mecanisme que suspen l’eficàcia simbòlica d’un fet. D’aquest amagar el cap sota l’ala, en diu una “negació fetitxista”.Davant del patiment dels animal (p.ex.) hem de traçar una linia que separi el patiment gratuït i salvatge de les curses de toros, del patiment en el seu sacrifici per al consum humà. Cap ètica no s’escapa a aquest gest de negació fetitixista.(...)
Enviat per: sdinger - 24/12/2009 7:57:03 |
|
| |
Consideració ètica (II)
(...) Cap ètica no s’escapa a aquest gest de negació fetitixista. Fins i tot l’etica budista, de solidaritat amb tot ésser viu, ofereix una “sublim indiferència” que la separa de l’empatia amb el món. ¿Què passa doncs, si l’exclussió d’una part dels altres (en l’exercici de la negació fetitxista) ho considerem com un fet consusbstancial als mateixos fonaments de la nostra ètica universal igualitària? Vaja paradoxa! Potser això explica (p.ex.) que l’esquerra espanyola, que té en el seu programari històric el dret a l’autodeterminaciói dels pobles, exclogui radicalment d’aplicar-lo a Catalunya i Euskaherria, mentre adopta la tesi franquista de “la unidad indisoluble de la patria”. L’ètica del nostre món (Occident) és més aviat un camí ple d’esbarzers.///// També desitjo a en Josep Mª i als comentaristes d’aquest bloc un Bon Nadal. Ah! una petita recomanació per aquest dies: el llibre poemes de l’escriptor rus Óssip Mandelstam, una meravella.
Enviat per: sdinger - 24/12/2009 7:57:55 |
|
| |
Petita correcció
Allà on diu: " Cap ètica no s’escapa a aquest gest de negació fetitixista" ... Hauria de completar-se: "Cap ètica no s’escapa a aquest gest de negació fetitixista que és un límit a la seva universalitat".
Enviat per: sdinger - 24/12/2009 8:55:32 |
|
| |
No en fem espectacle
Si no fos català m'agradaria ser espanyol. El comentari de l'anònim escrit en castellà és un bon exemple de la bona i florida retòrica que gasten els nostres veïns. És fantàstic ! Allò del "centollo" m'ha arribat al cor. Llàstima que que tot l'escrit sigui això: retòrica. És evident, benvolgut espanyol, que els humans (els humans catalans també) matem animals per alimentar-nos, la diferència està en què no en fem espectacle. Els vedells, els porcs, els pollastres, els conills, etc., són morts a l'escorxador i sense que els seu patiment tingui un valor afegit llevat del que té per a la nostra supervivència. (Poppins)
Enviat per: anònim - 24/12/2009 13:36:25 |
|
| |
Bon Nadal
Abans que me'n descuidi. Desitjo un bon Nadal al Sr. Terricabras i a tots plegats. (Poppins)
Enviat per: anònim - 24/12/2009 14:40:22 |
|
| |
'Corridas' i realitat naconal
Com molts altres catalans, jo sóc conscient de la meva realitat nacional. Desitjo –desitgem!- assolir el dret a exercir plenament el dret a l’autodeterminació del nostre país. Aspirem a ser representats per un Parlament del qual sortiran unes lleis que reflecteixin la idiosincràsia de la nostra societat. No admetrem que des d’Espanya se’ns imposin unes lleis i unes tradicions que només pretenen dissoldre la nostra naturalesa nacional. // Tots aquests debats ficticis sobre l’ètica de determinades tradicions espanyoles no tindran raó de ser perquè els espanyols ja no podran aplicar legalment el seu esperit colonitzador. No ens caldrà reflexionar ni buscar, doncs, arguments per convèncer ningú que els catalans no volem “corridas de toros”. Serà suficient constatar: 1) que és un espectacle cruel i impropi del segle XXI i 2) que es tracta d’una tradició imposada des d’Espanya. // Finalment els unionistes no tindran ocasió de defensar les “corridas” amb arguments ridículs sobre l’art o el sacrifici de determinats animals, i, si ho fan, es quedaran amb un pam de nassos. // Repeteixo els meus desitjos d’un bon Nadal i d’un joiós any 2010 i... que la independència de la nostra nació ens condueixi a una AUTÈNTICA solidaritat entre els pobles de la Península Ibèrica!!
Enviat per: anònim - 24/12/2009 18:19:41 |
|
| |
Ho he oblidat un altre cop
comentari anterior de kollmiku
Enviat per: kollmiku - 24/12/2009 18:21:35 |
|
| |
La tradició cristiana i la tradició dels toros (1).
En Poppins subratlla la diferència entre matar amb una finalitat simbòlica o matar per a sobreviure. Jo només hi afegeixo que s'hi hauria d'incloure l'antropofàgia en aquesta diferenciació, si és que volem parlar amb rigor i volem descartar tot rastre cultural de matar per a sobreviure.//L'altre cosa que m'ha sorprès en tot allò comentat és que no s'hagi relacionat la tradició del Nadal amb la tradició dels toros. Ambdues tradicions tenen molt més en comú del que les formes semblen diferenciar en el passat (origen pagà versus origen cristià) o identificar en l'actualitat (el turisme i el consumisme). Penso en la idea de sacrifici. El sacrifici és una operació en la qual es creu que s'aconsegueix el control de l'univers. La tradició cristiana té un mite fundacional terrorífic. El "pare" entrega al seu fill estimat a una tortura i una execució sense cap pal·liatiu tret del moral. Aquest sacrifici tan extrem perquè se'n té plena consciència en tot moment i es sent en l'ànima i en el cos, es creu que té un efecte de redempció futura pel conjunt de la humanitat. Res d'aliè a ningú. Qui de nosaltres no es tallaria una part del seu cos (la part) per a salvar el cos d'algú que estimi (la totalitat)?
Enviat per: m - 24/12/2009 20:34:50 |
|
| |
La tradició cristiana i la tradició dels toros (2).
Els sacrificis són això, una operació econòmica per a restituir una falta comesa o per aconseguir algun bé molt preuat (alguna cosa o algú que identifiquem com un tot). Amb aquesta lògica "xantatgista" fins i tot es fan pagarés per anticipat. Hom fa sacrificis amb antelació per a fer un pressing a l'altra part (al déu de torn) i assegurar-se una bona collita o el que sigui. I som així. Qui pot assegurar que no realitzarà mai cap acció penitent (com feien les nostres àvies anant de genolls fins a qualsevol santuari si el seu fill es guaria)? Si som capaços de pensar que no plou perquè hem agafat el paraigua (que ho pensem en broma no exclou que ho pensem sistemàticament), qui s'estranya d'aquest antropocentrisme tan exagerat que realitzem en tota mena de sacrificis? També trobo molt interessant el fenomen que ens indica Sdinger, el de "la negació fetitxista". No és també just el que fem amb la tradició cristiana? Vam descobrir que la raó crea monstres, però no oblidem que l'amor no para d'engendrar-ne. I bon Nadal a tothom, que per poc no arribo a temps!
Enviat per: m - 24/12/2009 20:41:27 |
|
| |
Bon Nadal.
I bones vacances.
Enviat per: smartinez - 25/12/2009 2:17:54 |
|
| |
Globalització antitaurina
diari AVUI 25-12-2009
/ Fora de Catalunya, associacions internacionals lluiten per abolir la tauromàquia al món amb una potent xarxa social i campanyes dedicades a desmuntar el negoci del toreig, com els souvenirs, i evitar que els governs continuïn subvencionant la indústria dels toros / (...) / El moviment antitaurí, molt actiu a internet i realment heterogeni, ja és imparable. Cada vegada més vegetarians, vegans, plataformes contra caçadors, protectores, associacions de veterinaris o animalistes s'uneixen contra el maltractament públic dels animals com a espectacle perquè ho consideren indigne per a una societat evolucionada. I no només a Catalunya, sinó a la resta de l'Estat i arreu del món, inclosos alguns països on mai hi ha hagut una corrida de toros i no han viscut aquesta tradició, com ara Holanda, Bèlgica, Regne Unit i Suïssa./ (...) /Ajuntaments, diputacions, governs de les comunitats autònomes, governs centrals a través dels ministeris i la Unió Europea alimenten la tauromàquia amb uns 600 milions d'euros anuals. Amb els pressupostos subvencionen els mitjans de comunicació públics on surt informació taurina, ramaders de lídia, penyes, seguretat i neteja en les festes populars, rehabilitació de places de toros –que no tenen cap etiqueta de patrimoni arquitectònic–, etc. / (...)
Enviat per: anònim - 25/12/2009 11:32:52 |
|
| |
Bon Nadal sense sofriment de cap tipus
Bé, jo també vull felicitar-vos el Nadal i com Mrosalve diu, poca cosa se pot afegir al post del professor Terricabras, simplement afegir que hauríem d’eradicar la violència i el sofriment gratuït a tot ésser viu i no és acceptable amargar-lo baix el nom de cap tradició sigui o no sigui nostra. De les tradicions ens hem de quedar amb les coses positives amb aquelles que ens enriqueixen humanament i que realment ens donen un sentit de poble digne. Bon Nadal!
Enviat per: margalida - 25/12/2009 20:01:13 |
|
| |
Avortament i toros
Al programa Catalunya opina un intervinent va dir una cosa que em va fer pensar: molts detractors del sacrificí d'un brau no tenen cap inconvenient en sacrificar un nasciturus. No crec que sigui demagògic aquest plantejament..
Enviat per: anònim - 27/12/2009 19:51:36 |
|
| |
Anònim relatiu
Perdoneu, potser que m'identifiqui, Els blogaires em coneixen com En Criteri.
Bones festes.
Enviat per: anònim - 27/12/2009 19:55:38 |
|
| |
Curses i "corridas" (1)
Jo, com el professor Terricabras, també confio que “la batalla contra les curses de braus” la guanyarem, perquè bàsicament guanyar aquesta batalla significa “no fer mal, no fer patir, i sobretot no fer-ho per plaer, per diversió, per gust, per domini estúpid i insensat.” //// Però és que a més de lluitar contra les curses de braus, que és una lluita contra la crueltat “estúpida i insensata”, ho haurem de fer contra les “corridas de toros” (dit així, amb una llengua que no és la nostra), contra un dels símbols nacionals d’aquest artifici que és Espanya; un dels símbols que se’ns ha volgut imposar, als catalans, de manera que Catalunya es diluís totalment dins la “nación española”. La simbologia espanyola és constituïda, a més de les corridas de toros, per la bandera, la llengua castellana, la “conquista” d’Amèrica, la constitució espanyola actual, la “roja”, etc. // Lluitar contra l’espectacle de les corridas al nostre sòl, significa començar a guanyar la guerra del nostre alliberament nacional. Foragitar de casa nostra un dels símbols més rellevants de la “nació” espanyola, serà un pas important cap a la nostra independència nacional. // Dos lluites doncs: contra la BARBÀRIE i contra el SÍMBOLS NACIONALS IMPOSATS.
Enviat per: kollmiku - 29/12/2009 18:54:09 |
|
| |
Curses i "corridas" (2)
Elias Canetti, en la seva obra “Massa i potència”, repassava (només d’una forma general) els trets més destacats de les diverses simbologies nacionals (de fet, de les nacions amb Estat): Anglaterra, Holanda, Alemanya, França, Suïssa, Espanya, Itàlia i també dels jueus. El sentiment de pertinença a alguna d’aquestes nacions es veia reforçat considerant uns determinats símbols. Referint-se als Espanyols deia: “Així com l’Anglès es veu com a capità, l’Espanyol es considera MATADOR. Però en comptes de la mar que pertany al capità, el torero posseeix la multitud que l’admira. L’animal que ha de vèncer segons les “nobles” regles del seu “art” és el monstre pèrfid de la llegenda. L’home no pot mostrar la seva por, el domini de si mateix ho és tot. Milers de persones veuen i jutgen el menor dels seus gestos. És l’arena romana que és mantinguda aquí (...) L’animal salvatge, sotmès, l’esclau de l’home, s’arbora encara contra ell. Però l’heroi de l’Antiguitat que es dirigeix cap al toro per batre’l és ara dins la plaça. L’heroi avança en presència de tota la humanitat; coneix tan bé la seva feina que pot convertir en espectacle la mort del monstre amb tots els seus detalls (...) Els seus moviments són fixats com els d’una dansa. Però ELL MATA REALMENT. Milers de persones veuen això i multipliquen la mort del toro amb llur excitació. (...)
Enviat per: kollmiku - 29/12/2009 18:55:42 |
|
| |
Curses i "corridas" (3)
“... L’execució de la bèstia salvatge que ja no té el dret d’ésser; que hom la converteix en salvatge per poder tot seguit condemnar-la a mort, només per això; aquesta execució, aquesta sang i el cavaller impecable es reflecteixen doblement dins dels ulls dels admiradors. És el mateix cavaller que executa mortalment el toro, però també ho és la massa que l’aclama (...). //// Es tracta de recollint les paraules de Terricabras que: “La tradició sigui efectivament important, però no perquè és antiga sinó perquè és bona, almenys perquè no fa mal a ningú...”. Si a més de voler conservar les nostres tradicions bones descartant les que són dolentes se’ns volen imposar tradicions cruels i despietades alienes, com les corridas, cal resistir-ho enèrgicament i massivament.
Enviat per: kollmiku - 29/12/2009 18:59:27 |
|
| |
Matar per sobreviure
"...els humans (els humans catalans també) matem animals per alimentar-nos, la diferència està en què no en fem espectacle..." (Poppins)// Ha sentit a parlar, senyor Poppins, de la "matança del porc"? Crec que és un espectacle força entretingut que es practica encara en algunes masies i pobles d'aquesta nostra aimada Catalunya. Organitzen excursions per a anar-hi fins i tot. I després de veure com el porc mor amb tota discreció i sense cap mena de patiment, i com és esbudellat i esquarterat, aprofiten per menjar-se'l (un trosset) en forma de botifarres.
Enviat per: anònim - 31/12/2009 0:06:46 |
|
| |
La matança del porc
La matança del porc fa molts anys que la van prohibir com a espectacle. Abans sí que s'hi organitzaven excursions, però ara està prohibit. I em sembla molt bé. I en cas que no fos així, trobaria adient que ho prohibissin. Recordo que la meva àvia matava les gallines i els conills; de les gallines en treia la sang, la deixava quallar i després la fregia. És clar que els humans continuarem matant animals per alimentar-nos, però de la matança no s'hauria de fer espectacle. (Poppins)
Enviat per: anònim - 31/12/2009 12:57:58 |
|
| |
Bon any i bona escudella a tothom !!!
El que serà espectacular és l'escudella que pensem menjar-nos despús-demà els de casa. Amb les seves espectaculars botifarres a què fa referència l'amic anònim; i amb tot d'orella i morro del mateix animal (del porc, s'entén), i tota la resta: peu de porc, garró de xai, os d'espinada, pit i cuixa de pollastre, tall de vedella, verdures diverses i cigrons. I tot ben remullat amb cava. I de postres un braç de gitano o un tortell de crema. Us desitjo un bona any a tots, sigueu o no aficionats als toros. Per cert la cua de bou estofada és un plat exquisit. Salut i bons aliments. (Poppins)
Enviat per: anònim - 31/12/2009 18:27:21 |
|
| |
L'escudella d'en Poppins
Avui, primer dia de l’any 2010, m’he despertat a les vuit del matí, una mica més tard del que estic acostumat a fer... I ho he fet amb l’estómac un pèl regirat probablement pels àpats d’aquests dies no gaire desitjables pel meu sistema digestiu. // Tanmateix, llegint el comentari gastronòmic d’en Poppins, el racó golafre de la meva ment ha fet que la salivera omplis la part del meu cos per on entren els aliments. Per què ha parlat, en Poppins, d’espectaculars botifarres, de peus de porc, de pit i cuixa de pollastre, de tall de vedella, etc.? I encara sort que també s’ha referit a verdures diverses i cigrons, per la qual cosa la representació que m’he fet d’en Poppins vestit de Satanàs ha quedat una mica desvirtuada.
Enviat per: kollmiku - 01/01/2010 17:16:23 |
|
| |
L'alimentació
Fa uns quants dies, parlant amb un amic meu sobre les menjades de tots aquest dies de festa, li vaig dir que gràcies a elles jo tenia ocasió de gaudir d’un dels grans plaers de la vida. El meu amic –vegetarià per cert- va somriure i va treure de la seva biblioteca una petita obra titulada EL DESIG ESSENCIAL, de Xavier Melloni. Faig llegir-ne un fragment i me’l vaig copiar per poder guardar-lo després als documents del meu ordinador. El reprodueixo per a qui el vulgui llegir: “Considerant que formem part d’un tot i que l’alimentació és combustió d’energia, és evident que ens afecten el tipus de productes que ingerim. En la cosmologia hindú i en la medicina ayurvèdica es considera que tota la realitat està constituïda per tres qualitats: SATTVA, RAJAS I TAMAS. La naturalesa de SATTVA (‘bondat’, ‘virtut’) és la més noble i subtil, i la seva funció és el goig i la il•luminació; la naturalesa de RAJAS (‘passió’) és moviment, i la seva funció és estimular i activar; la naturalesa de TAMAS (‘obscuritat’, ‘error’) és la inèrcia, i la seva funció consisteix a obstruir, limitar o dificultar.”
Enviat per: kollmiku - 01/01/2010 17:17:42 |
|
| |
Els aliments
Segueixo: “Com que tota la matèria està composta d’aquestes tres qualitats, també els aliments es poden classificar segons elles, la qual cosa fa que hi hagi aliments SATTVÀTICS que asserenen i purifiquen la ment i que cal menjar pausadament, com són les fruites, les verdures, els fruits secs, la mel, els grans sencers, el pa integral, etc. Els aliments RAJÀTICS creen reaccions i actituds combatives i competitives; hi pertany la carn animal i tot el que conté ingredients estimulants: espècies picants, alls, cebes, pebre, vinagre, etc., el sucre i la farina refinats, el pa blanc, etc.; menjar de pressa es considera RAJÀTIC. Els aliments TAMÀTICS són aquells que contaminen el cos i creen pesantor, feixuguesa i somnolència: productes fermentats, l’alcohol i el tabac; menjar excessivament es considera TAMÀTIC...”
Enviat per: kollmiku - 01/01/2010 17:18:56 |
|
| |
La societat de consum
Del mateix llibre: “La invenció inimaginable de gustos i productes de la nostra societat de consum està generada per un sistema econòmic que necessita d’aquesta contínua producció per subsistir, la qual cosa ens situa en un carreró sense sortida. Ens porta a exercir violència sobre la naturalesa, criant animals en granges inhòspites i fent-los créixer forçadament. El mateix es pot dir dels productes transgènics, l’alteració molecular dels quals afecta el nostre organisme. Hem construït un sistema econòmic orientat a la generació de màxima riquesa, sense adonar-nos del cost deshumanitzador i devastador de la naturalesa que comporta i que avui amenaça el planeta.../// I avui jo no he parlat de les “corridas de toros”!!
Enviat per: kollmiku - 01/01/2010 17:20:24 |
|
| |
Eradicar la fam
Els últims comentaris de Kollmiku són molt interessants (ho dic de debò, sense ironia, que consti). El llibre a què fa referència diu que "aquest sistema econòmic ens porta a exercir violència sobre la naturalesa i a criar animals en granges inhospites", etc... És veritat, però també ho és que la alimentació ha arribat allà on abans no ho feia, sobretot si parlem de proteïnes. Recordo que els avis i els pares em comentaven que el pollastre era un producte de luxe i que la gent corrent no podia menjar-ne. La llet de vaca tampoc era un aliment que estava a l'abast de tothom. Fa vuitanta o cent anys, al nostre país, hi havia desnutrició infantil, la canalla de la classe treballadora creixia desnerida. Amb totes les pegues que volguem trobar, i que són certes, prefereixo els temps actuals. Ara les persones són més altes, estan més ben formades i estan més sanes. Ara, afortunadament, al nostre país no hi ha raquitisme generalitzat. El que hauríem de procurar és eradicar la fam al món, encara que fos a base de "granges d'animals inhospites" (Poppins)
Enviat per: anònim - 01/01/2010 21:50:26 |
|
| |
Vivim adelerats
Mengem ràpid i potser malament perquè vivim massa adelerats, amb el fuet al cul. Suposo que ja sabreu de quin llibre parlo, però us el voldria recomanar: "El respirar dels dies", de Josep Mª Esquirol, editorial Paidos. És una meravella de llibre. (Poppins)
Enviat per: anònim - 01/01/2010 22:08:39 |
|
| |
Prou de "toros"
J. M Terricabras diu : “Em sembla que la batalla contra les curses de braus és una gran batalla, significativa i exemplar. Confio que la guanyem.” // Jo crec que els catalans hem guanyat ja aquesta batalla. L’únic que ens falta es adquirir del tot el dret de decidir per treure’ns de sobre, per llei, aquest espectacle cruel i aliè al nostre PATRIMONI INTANGIBLE. Per tant, ja no ens cal REFLEXIONAR més sobre “corridas de toros” i dirigir la nostra atenció vers el nostre patrimoni intangible real. // Per consolidar aquesta observació meva és interessant de llegir l’article d’avui al diari AVUI de Francesc Torralba. El títol de l’article és –precisament- “EL PATRIMONI INTANGIBLE”. En recullo només alguns fragments: “L'única manera de dotar de solidesa una comunitat nacional és cercar el seu patrimoni i projectar-lo, sense vergonya, cap el món.” / “CAL ENFORTIR EL SENTIT D'IDENTITAT, aclarir què és allò que la fa singular en el conjunt de les nacions i pobles i mostrar-ho sense embuts al món. Per tal de fer aquesta operació, cal explorar els elements tangibles de la cultura, aquelles obres que ens enorgulleixen, que han esculpit els creadors més lúcids que ens han precedit i que, moltes vegades, ho han fet a contracorrent i vencent incomprensions de tota mena.” /
Enviat per: kollmiku - 03/01/2010 16:33:24 |
|
| |
Els nostres valors
EN AQUEST TERRENY, hem de reconèixer que queda molt per fer. És llastimós comprovar la ignorància dels universitaris en preguntar-los qui és Ramon Llull, Jaume Balmes, Joan Amades, Joan Coromines, Miquel Batllori, Maria Aurèlia Campmany o Salvador Espriu. Em deixa perplex la capacitat que tenim d'enterrar grans figures i de deixar que l'amnèsia del nostre llegat ho colonitzi tot. UNA COMUNITAT NACIONAL, però, no tan sols es defineix pels elements externs, sinó també per factors intangibles. Els romàntics en deien l'ànima del poble, aquell esperit que ningú no veu, però que es tradueix en una manera de viure i de conviure, en una determinada forma de crear, de treballar, d'ésser en el món.. / “SOM GRÀCIES ALS VALORS que les generacions passades ens han transmès. Els valors són l'actiu més important del nostre patrimoni intangible, però no l'únic. Ens cal definir-los, potenciar-los, donar-los a conèixer, perquè ens hi juguem la identitat intangible, l'ànima de la comunitat nacional. I això no és poc.” //// En conseqüència, els nostres valors no tenen res a veure ni amb “la sobirania nacional del poble espanyol”, ni amb “la forma política de l’Estat espanyol (la Monarquia parlamentària)”, ni en “la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols...”
Enviat per: kollmiku - 03/01/2010 16:35:07 |
|
| |
Oblit
He oblidat les cometes des de “EN AQUEST TERRENY” fins a “d’esser en el món”. // Tot el paràgraf pertany també a Francesc Torralba.
Enviat per: kollmiku - 03/01/2010 16:44:45 |
|
| |
Religiositat neolítica i sacrificis (1)
Certs defensors de les curses de braus diuen que cal mantenir-les per fidelitat a l'herència ancestral. Diuen que, si bé amb el ritual canviat (el d'ara és de la Castella del XVII), constitueixen l'única activitat religiosa precristiana encara viva. // A totes les cultures neolítiques es practicaven ofrenes a les divinitats en forma de sacrificis cruents per obtenir el perdó diví. Si l'ofensa a perdonar era greu calien sacrificis humans; tots devem recordar l'exemple bíblic d'Isaac i el grec d'Ifigènia, en què hi ha un canvi en el mite, canvi destinat a convèncer els fidels que el sacrifici humà ja no cal perquè la divinitat s'ha dignat abolir-lo. // Els braus serien un pas intermedi cap a l'abolició: habitualment la divinitat acceptaria que el mort fos el bou, però de tant en tant moriria l'home, que hauria sigut prou valent per assumir culpes de la comunitat, exposant i donant la vida a canvi del perdó. Però, avui, en això de l'ofrena a canvi del perdó no hi creu ningú: el component religiós ha desaparegut. Allò que els afeccionats busquen és el plaer de veure l'esforç i el dolor inútils de l'animal i, encara més, la valentia del torero, que s'ha d'arriscar si no vol perdre el crèdit i la feina. Els taurins fan com aquell públic dels circs que, fa uns quants anys, no volia que els trapezistes treballessin amb xarxa perquè amb perill de mort l'espectacle resultava més emocionant. Uns i altres pensen que el preu d'una entrada els dóna dret a gaudir veient com algú es juga la vida.
Enviat per: fonoll - 03/01/2010 19:22:26 |
|
| |
Religiositat neolítica i sacrificis (2)
Els catòlics catalans d'ara creuen en un Déu amorós i no venjatiu. Però això correspon a una modificació més aviat recent de la doctrina; la tradició judeocristiana és la que explicava Marcel al comentari "la tradició cristiana i la tradició dels toros". Als meus dotze anys (curs escolar 1955-56) el professor de religió ens va explicar que la gravetat d'una ofensa es mesura per la dignitat o grandesa de la persona o l'entitat ofesa; el valor de la compensació, en canvi, es mesura segons allò que val qui l'ofereix. Per això, com que Déu té una grandesa infinita, les ofenses que se li fan (els pecats) tenen una gravetat infinita i ni els individus ni els col·lectius humans, per més que ens sacrifiquem, no ho podem compensar, ja que som limitats, infeliços de nosaltres. No és la maldat de l'acció allò que la fa imperdonable (els pobres Adam i Eva no havien fet mal a ningú) sinó la prohibició arbitrària de Déu. He recuperat el llibre de text que ens feien estudiar (de Cipriano Montserrat) i en tradueixo un fragment, per si algú no em creu: "La satisfacció [oferta a canvi del perdó] havia de ser d'un valor infinit, tota vegada que el pecat, per ser una ofensa a la infinita majestat de Déu, és també d'una maldat infinita. (...) Una de les tres Persones divines, sense deixar de ser Déu, es faria home, assumint la naturalesa humana, i salvaria la Humanitat. Com a home, oferiria a Déu, en nom de tots els seus germans, la satisfacció exigida; com a Déu donaria a la seva ofrena un valor infinit, en virtut del qual quedaria compensada la magnitud de l'ofensa". La magnitud de l'ofensa!
Enviat per: fonoll - 03/01/2010 19:38:25 |
|
| |
Religiositat neolítica i sacrificis (3)
El que hi ha a la base de la noció primitiva de sacrifici animal i humà, que, pel que diuen, perviuria a les curses, és aquesta idea d'uns déus que no serien justos si no fossin venjatius. Al codi de Hammurabi es veu que la justícia humana es regia pels mateixos principis: un insult verbal d'un inferior a un superior no es contrarrestava demanant perdó només amb paraules, perquè l'ofensor no tenia la categoria de l'ofès: calia un càstig. Que aquests principis encara estiguin en vigor és mentida: el públic dels toros no n'ha sentit parlar mai, de déus que exigeixin venjança per les ofenses com un Posidó o una Afrodita. Més aviat són idees que perviuen als ensenyaments sobre l'Eucaristia, si bé, afortunadament, els creients ja no ho viuen així. (De tota manera, no entenc quina explicació reben ara les criatures que es preparen per la primera comunió, si ja no els diuen que participaran del mèrit del sacrifici en menjar un bocí de carn de la víctima.) Alegrem-nos de viure en una època en què, tot i les desgràcies, certs terrors ja no hi són.
Enviat per: fonoll - 03/01/2010 19:55:55 |
|
| |
Religiositat neolítica i sacrificis: observacions
1. M'he adonat que no ens deien que amb la comunió menjàvem un bocí de carn de la víctima sinó la víctima sencera, carn, ossos, sang, ànima... "Jesucrist està tot sencer en totes i cadascuna de les parts de l'Eucaristia". Però l'error no em sembla que impliqui res d'importància per al tema. // He trobat el que els fan aprendre ara a les criatures: "rebem Jesucrist en la Sagrada Comunió perquè sigui aliment de les nostres ànimes, ens augmenti la gràcia i ens doni la vida eterna". Molt bé. No hi cal patir: cal menjar la carn sagrada (en forma de pa, això sí) perquè alimenti l'ànima. Que no s'entengui és bona cosa; quan nosaltres érem petits s'entenia massa. A l'època actual certs terrors s'han esvaït i això és bo.
Enviat per: fonoll - 03/01/2010 20:53:31 |
|
| |
"Els braus i l'escola"
Jo no volia continuar parlant de toros, però l’extraordinari article de Lluís Ferrer (catedràtic de medicina i cirurgia animal de la UAB) al diari AVUI (4/1/2010) m`ha fet canviar d’opinió. L’article titulat ELS BRAUS I L’ESCOLA comença així: “No estic segur que la iniciativa legislativa popular (ILP) acabi amb les curses de braus a Catalunya. Al contrari, estic convençut que seran l'educació i l'escola les que acabaran amb aquest espectacle. Penso que és incompatible l'educació que rep la nostra canalla a les escoles amb l'afició als toros.” // I pel que fa a la nova educació a les escoles també diu: “Però tot això, afortunadament, ho està canviant l'escola [...] Ara, la conseqüència és que quan les noves generacions vegin una cursa de braus veuran directament el que és: LA TORTURA FÍSICA FINS A LA MORT D’UN ANIMAL PER A LA DIVERSIÓ D’UN GRUP DE PERSONES.” //// La manera com Lluís Ferrer veu l’espectacle taurí –i com molts el veiem- es reflecteix en les paraules que he destacat en majúscules. És a dir, “un grup de persones que es diverteix veient torturar, fins a la mort, un animal”. Tanmateix Fonoll ens parla dels espectadors que “el preu de l’entrada els dóna dret a gaudir veient com algú es juga la vida.” Cal fer aquesta pregunta a Fonoll: què és més reprovable, "gaudir veient com algú es juga la vida" o divertir-se amb la tortura física fins a la mort d’un animal? A part d’això, no cal dir que la vida del torero queda prou assegurada amb la tortura del toro! // Val la pena llegir l’article d’en Lluis Ferrer.
Enviat per: anònim - 04/01/2010 16:44:57 |
|
| |
Tornem-hi
Menjaré cues de pansa. El comentari anterior: kollmiku !
Enviat per: kollmiku - 04/01/2010 16:47:37 |
|
| |
A Kollmiku
Es tractava d'explicar que la tradició de les curses no té sentit actualment i només constitueix una satisfacció de la crueltat sàdica. El plaer, el busquen en gaudir de veure sofrir. Hi ha el sofriment físic (fins a la mort), tal com dius, i a més a més l'angoixa palpable de l'animal. I també hi ha el plaer d'imaginar-se que l'home hi pot deixar la pell. La mort d'algun torero de tant en tant era normalíssima abans dels antibiòtics. No crec que calgui triar quin sadisme és pitjor, si el de qui es recrea en el sofriment de l'animal o el de qui es recrea en el perill de l'home. // El que jo deia és que, en una societat que practicava els sacrificis humans, la forma arcaica d'aquesta pràctica deixava als déus l'elecció: el déu rebia l'ofrena de l'animal i, a més a més, si volia (si la gent el tenia massa indignat), provocava una enganxada mortal i així obtenia també com a víctima l'home. Els intel·lectuals que defensen la cursa com a patrimoni religiós precristià, si tinguessin raó, estarien defensant aquesta mena de religiositat, clarament extingida; ara d'aquelles creences ja no en queda res i el públic no hi pot buscar emocions religioses. // Si bé estic d'acord amb l'anàlisi d'en Marcel i la seva tesi que l'amor pot engendrar monstres, potser més que la raó, també volia deixar clar que la majoria d'esglésies cristianes, la catòlica inclosa, han abandonat els aspectes arcaics i periclitats de l'ensenyament de la fe o, almenys, en donen una interpretació simbòlica.
Enviat per: fonoll - 04/01/2010 21:21:03 |
|
| |
A Kollmiku (continuació)
L'amor pot engendrar monstres. La pràctica del sacrifici religiós inclou la pressuposició que la víctima oferta redimeix tot el col·lectiu i, per tant, el seu sacrifici és un acte de generositat amorosa, abnegació màxima en bé de la comunitat. És així tant entre els inques com en el cas d'Ifigènia (si ès que ella ho acceptava, que ara no me'n recordo). Sobretot, és així en el cas de Jesucrist. I com insinuava Marcel, la festa de Nadal fa possible la del Divendres Sant.
Enviat per: fonoll - 04/01/2010 21:44:57 |
|
| |
--
--
Enviat per: anònim - 05/01/2010 13:12:17 |
|
| |
Proposta de matisos
http://lonegredeterrassa.blogspot.com/2009/12/la-ilp-dels-toros.html
(Tot i que és poc matisada) ;-)
Enviat per: anònim - 06/01/2010 21:10:21 |
|
| |
Matisant
Recullo del blog "lonegredeterrasa" la part d’un comentari : “Que no t’enganyin: NO DEFENSEN LA LLIBERTAT, DEFENSEN UN SÍMBOL ESPANYOL.” // No cal dir que aquesta llibertat de què parlen és la recomanació que fan de NO PROHIBIR les corridas de toros.
Enviat per: kollmiku - 07/01/2010 18:27:21 |
|
| |
Ser carnívors no ens obliga a fer-nos partidaris de les curses de braus
Entre els primers comentaris a aquest post n'hi ha que, per defensar les curses, diuen que és pitjor el sofriment dels animals a les granges, els escorxadors, les cuines i els vaixells de pesca, i que gairebé tots nosaltres ens en fem còmplices amb la nostra alimentació carnívora. Nosaltres els diem: "sou cruels". Ells repliquen: "i tu més", resposta de pati d'escola però no precisament innocent. Si a les granges o als escorxadors es maltracta els animals, cal canviar els comportaments allí, a les granges i als escorxadors, però això no excusa els maltractaments en altres llocs. // Com deia Lluís Ferrer a l'article que va citar Kollmioku, hi ha hagut un canvi de sensibilitat (ell diu que és mèrit dels mestres). El doctor Terricabras explica que un avi seu era afeccionat als bous tot i ser molt bona persona. Tenim sort d'haver nascut més tard. Bé hem d'agrair els avantatges del progrés! // No fa gaires segles, les execucions dels condemnats a mort eren públiques i l'assistència era massiva; entre la gentada que hi anava, és segur que també hi havia excel·lents persones.
Enviat per: fonoll - 09/01/2010 19:33:51 |
|
| |
Canetti: detall erroni
Elias Canetti, citat per Kollmiku, interpreta les curses dient que el brau representa el monstre dolent de les llegendes (com si fos el drac de sant Jordi). Em sembla una interpretació equivocada. Si ho veiessin així, els afeccionats no mantindrien els anuncis d'Osborne a les carreteres, ni pintarien el brau a la bandera en lloc de l'escut, ni l'enganxarien al cotxe; o si de cas, el representarien mort i amb el torero vencedor al costat. // Ells presumeixen de venerar el toro que torturen, gairebé com si fos un totem. És clar que no és cap totem; maltractar un totem té pena de mort en les societats que hi creuen, perquè l'animal és vist com l'encarnació viva dels avantpassats. Els espanyols uniformitzadors fan servir de símbol el dibuix del toro com fan servir la "ñ" dels teclats o la reivindicació periòdica de Gibraltar.
Enviat per: fonoll - 09/01/2010 20:06:15 |
|
| |
Massa i poder
En el comentari de Kollmioku hi ha un error: el llibre d'Elias Canetti és "Massa i poder" i no "Massa i potència". De res. (Poppins)
Enviat per: anònim - 09/01/2010 21:11:17 |
|
| |
MASSE UND MACHT
El llibre d’Elias Canetti que jo vaig mencionar en el meu comentari anterior és una traducció francesa de l’alemany original. El seu títol MASSE ET PUISSANCE fa que la traducció al català de POTÈNCIA, i no pas PODER, sigui més correcta. No obstant això si ens fixem en la versió original – MASSE UND MACHT- potser sí que podríem tenir algun dubte, però no fins al punt d’afirmar que la meva traducció al català sigui un error. //// Llegim al diccionari de l’Enciclopèdia “alemany- català”: MACHT poder / potència / força / ascendent... // El traductor francès Roberto Rovini va considerar més adequat traduir MACHT per potència que no pas per PODER. En l’època de l’aparició d’aquesta versió francesa (any 1966) el traductor no tenia (em sembla a mi) cap possibilitat de consultar amb en Poppins de si hauria de dir POUVOIR o PUISSANCE. Gràcies.
Enviat per: kollmiku - 09/01/2010 22:02:23 |
|
| |
gvExKnUZZfbVn
comment4,
Enviat per: anònim - 10/01/2010 1:09:35 |
|
| |
Antropocentrisme
Tot i que, en general, els comentaris que feu em semblen fets de manera reflexiva i acertada vull afegir-hi un altre punt de vista. Per mi, el problema rau en que l´home és la mesura de totes les coses, és a dir, que l´única forma de vida intel·ligent és la racional - i només un tipus de raó. Per això, la resta de formes de vida són considerades no dignes dels mateixos miraments que la humana i per tant, existeixen per el nostre gaudi. En certa manera, l´orgull del torero quan mata al brau amb una simple espasa es trasllada a tota la resta del públic en una exclamació que diria "que ben parits i valents que som els humans". Després, que del patiment de l´animal se´n faci espectacle, i de la poca sensibilitat que això significa, també podríem trobar-ne causes sociològiques. Perquè aquet divertiment primitiu en la brutalitat i la sang d´un altre ésse viu?. Per a mi és un signe d´endarreriment fins i tot quan es defensa per motius econòmics, que la supressió d´aquesta tradició és un mal negoci pel turisme.
Enviat per: recers - 10/01/2010 11:31:44 |
|
| |
Sublimació taurina
“L’orgull del torero quan mata al brau amb una simple espasa es trasllada a tota la resta del públic en una exclamació que diria ‘que ben parits i valents que som els humans’. // Home, Recers, vols dir que el públic no s’expressaria d’aquesta altra manera? : ‘que ben parits i valents que som els espanyols’.
Enviat per: anònim - 10/01/2010 12:38:55 |
|
| |
Que en sóc de pesat !
anterior: kollmik
Enviat per: kollmiku - 10/01/2010 12:40:21 |
|
| |
Orgullo torero
Potser sí que hi ha qui ho sent com un tret nacional això de les curses de braus, però el meu punt de vista intenta ser antropològic i per això no hi he fet referència. A més, aquesta opinió -antropològica i moral- va en la línia de les altres meves intervencions.
Enviat per: recers - 10/01/2010 18:49:05 |
|
| |
Són primaris
Penso que s’ha de ser molt primari perquè t’agradin els toros. Els humans, en la infància, en el seu estat primari, infantil, quan encara no som adults, solem ser molt cruels. Qui, de petit, no ha apedregat un gos, qui no ha volgut tallar-li la cua a un gat, qui no ha jugat a fer experiments amb hàmsters? Davant d’aquesta mena d’espectacles, els nens no s’esparveren, la tortura i la mort d’animals no els provoca cap basarda. Els crea curiositat, però no els esgarrifa. És quan et fas adult, quan vas creixent com a persona que aquests espectacles et fereixen la sensibilitat. No a tothom, és clar, però com més persona ets, com més humà et fas, més sensible et tornes a la tortura, a la mort i al patiment aliens. A qui els agrada els toros penso que encara estan en un estadi infantil, com si encara els faltés un bull per acabar de ser humans, adults del tot. (Poppins)
Enviat per: anònim - 10/01/2010 21:00:52 |
|
[TORNAR] |
|
|
|
