| |
 |
 |
| |
Un altre atac espanyol a la llibertat d’expressió
DILLUNS, 23 DE JULIOL DEL 2007
El segrest de la revista satírica “El Jueves” aquesta setmana passada és important perquè afecta un dels drets fonamentals dels ciutadans en una democràcia: la llibertat d’expressió. Si avui em refereixo a aquest fet no és perquè sigui lector habitual de “El Jueves” –no en sóc-, ni perquè tingui molta simpatia per una revista que, ideològicament, sovint defensa posicions sorprenentment conservadores i també, no tan sorprenentment, espanyolistes. Com a demòcrata, però, tot aquest assumpte m’interessa i m’afecta, tant des del punt de vista dels principis com des de la perspectiva de la manera com s’ha procedit.
La portada de la revista mostrava caricaturescament dues persones mantenint relacions sexuals. Fàcilment es podia endevinar que els dos actuants eren Felipe de Borbón i la seva dona Letizia. El més important, però, no eren els dibuixos, sinó la notícia i el text que acompanyava el dibuix. La notícia era: “¡Se nota que vienen elecciones, ZP! 2.500 € por niño.” Feia referència als 2.500 € que el Consell de Ministres espanyol ha decidit donar a cada nou espanyol que vingui al món. El text que acompanyava el dibuix, posava en boca del xicot aquestes paraules: “¿Te das cuenta? Si te quedas preñada... ¡esto va a ser lo más parecido a trabajar que he hecho en mi vida!” A aquest noi, doncs, se li fa dir que, si aconsegueix d’embarassar la noia, aquest seu acte serà el més semblant a treballar que haurà fet mai, senzillament perquè també podrà cobrar els 2.500 € que, com a pare espanyol, li corresponen. Deixo de banda que es pugui trobar de més o menys mal gust el dibuix. La malícia, en canvi, del text és molta i fina: resulta que, si tot acaba bé, Felipe de Borbón cobrarà 2.500 € com qualsevol altre ciutadà i, com que això serà l’única cosa que realment haurà guanyat amb algun esforç personal al llarg de la seva vida, la seva activitat sexual s’haurà convertit per a ell en una tasca sorprenentment (“¿Te das cuenta...?”) ben remunerada, de fet, en un treball, en l’únic treball que pròpiament haurà fet mai. Ja es veu, doncs, que, aprofitant una notícia social d’actualitat, es fa una crítica de l’hereu de la monarquia espanyola –i a través d’ell, dels altres membres- que, tot i voler aparèixer com una persona normal (com “un español más”), és desemmascarat –despullat- com algú que justament no fa el que fa tothom –senzillament perquè ell normalment no fa res-, però que, en canvi, és premiat per passar-se-la bé, ja que el seu passar-se-la bé és, de fet, el seu treball. Si la caricatura, doncs, és poc subtil –vull dir, és molt explícita-, la crítica última em sembla, en canvi, molt subtil, fins i tot potser massa, perquè pot quedar exageradament tapada per l’impacte visual del dibuix.
I ara ve la cosa dels principis: hi ha o no hi ha, a Espanya, llibertat d’expressió? Sembla que molt limitada. Ho sabem des de fa temps, quan s’han tancat dos diaris bascos, quan s’ha prohibit un partit polític, quan s’han deixat sense vot molts milers de ciutadans que no han pogut pronunciar-se a favor del seu grup polític. Alguns ens pensàvem que a Espanya ja només hi havia dos tabús: la violència de l’Estat i el debat sobre la legitimitat de la contraviolència. Ens pensàvem que la monarquia ja no era tabú, després de les moltes caricatures, imitacions i ridiculitzacions públiques que se n’han arribat a fer. Com se n’han fet del Papa, de la religió i de la resta. Doncs, no. Estàvem equivocats.
Entenc perfectament que en un Estat democràtic hi hagi lleis que protegeixin la pròpia imatge o això que en diuen “l’honor”. Si un se sent injustament atacat o calumniat, es pot defensar. Però, hi ha hagut atac injust o calúmnia en aquest cas? És o no és veritat que l’hereu de la corona -i no solament ell- no ha estat triat democràticament pel poble per fer la feina que fa? De fet, no ha estat elegit, no ha passat oposicions, no ha hagut de mostrar davant ningú la seva capacitat. A més, no és gens clara la feina que fa, en què consisteix, per què la fa, qui l’hi supervisa, amb quins objectius. I per tot això obté uns guanys anuals monumentals. Invocant estranyes raons d’Estat, se’ns demana que ho aguantem. Però, ¿se’ns pot demanar també que ho aguantem en silenci, sense criticar-ho, ni que sigui per la via de l’acudit, de la broma, del sarcasme? No hi ha llibertat d’expressió per a fer això? ¿Com és que, si s’havien de consentir i defensar les caricatures de Mahoma de fa uns mesos en nom de la llibertat d’expressió, no s’ha de consentir i defensar ara, en nom de la mateixa llibertat, la caricatura d’uns personatges força menys importants que Mahoma? Al periodista-dibuixant que ha fet la portada se’l pot condemnar, a més, a uns quants mesos, o a algun any de presó. Estic segur que no passarà, perquè anirà creixent amb el pas dels dies la idea que la decisió del jutge Del Olmo és una solemne bestiesa, fora de tota lògica democràtica. El sol fet, però, que pugui passar, és a dir, que el periodista estigui amenaçat ja és greu, molt greu.
La manera com s’ha procedit en aquest afer també resulta anacrònica i ridícula: la decisió judicial va arribar quatre dies després de ser la revista als quioscs. O el jutge s’hi va haver de pensar molt o no sembla que ningú quedés gaire afectat pel dibuixet, potser perquè la revista tampoc no té una tirada excepcional. (A partir d’ara, deurà créixer durant unes quantes setmanes.) I el jutge va encarregar a la policia que anés a la seu de la revista a comissar els exemplars i –ai, ai!- també la planxa de la portada. El jutge no sap que això de la planxa ja ha passat a la història. No se li va acudir de demanar el suport informàtic amb què s’havia dissenyat la revista, tal com no se li va acudir de fer tancar immediatament la seva pàgina web, en la qual la portada ha pogut ser visitada una colla de dies més. En aquest cas, s’ha vist ben clar que l’aparell judicial i la monarquia espanyols són de la mateixa època, d’una època molt antiga!
Aquesta mena d’atacs desconsiderats, descontrolats, a la llibertat d’expressió no han de fer sinó reforçar-la. També en això nosaltres serem el que vulguem ser, no el que ens deixin ser.
COMENTARIS
| |
Totalment d'acord
Estic totalment d'acord amb vostè, senyor Terricabras. Quan vaig llegir la notícia a internet, no m'ho podia creure! Si ahir hagués sigut 28 de desembre, hagués pensat que era la broma anual dels mitjans. Malauradament, la realitat sempre supera la ficció.
Enviat per: anònim - 23/07/2007 9:29:37 |
|
| |
sobre la portada del "Jueves"
Totalment d'acord. No cal afegir-hi ni una coma. Aquest fet, reflecteix la "talla", segurament i malauradament, de la majoria dels jutges d'aquest país anomenat España.
Enviat per: anònim - 23/07/2007 14:30:56 |
|
| |
Esteu molt equivocats.
Que no ho sabeu que la corona és irresponsable políticament?. Per tant, les institucions de l´Estat, i l´estament judicical ho és, han de vetllar per l´honor d´aquesta institució, al capdavall la imatge de la caricatura es pot considerar raonablement injuriosa. Potser aquesta assignatura de civisme de què parlen seria més útil del que algú es pensa.
Enviat per: anònim - 23/07/2007 16:09:48 |
|
| |
Pot molestar però no és cap injúria, entenem-nos.
El concepte de "molèstia" és totalment subjectiu. El d'"injúria" ja no ho és tant. Definida com a dany fet a l'honor i al nom d'algú, el concepte té una dimensió social ja que és la col.lectivitat qui defineix allò que taca l'honor i el bon nom. No hi ha injúria en la caricatura perquè no atribueix a ningú cap defecte ni físic ni moral. Parlar de la mena de "treball" que exerceixen els prínceps no els ha d'avergonyir perquè al cap i a la fi les lleis no els obliguen a res més. Que se sàpiga que són feliços en la seva relació sexual els hauria d'omplir de goig i més aviat talla possibles rumors en sentit contrari que sí que serien ofensius. Que això s'expliciti en un dibuix pot molestar, com em molesteria a mi, però no injuria a ningú perquè, repeteixo, no els atribueix cap taca moral ni física. En tot cas és una crítica, legítima quan no és basa en falsetats, com és el cas. Que ja es podria donar una més de manya aquest xavalet a fer alguna cosa de profit, òndia! Llaudal.
Enviat per: anònim - 23/07/2007 19:57:18 |
|
| |
monarquia in tocable
in.mediatament m´avingut a la ment les polemiques caricatures de Mahoma. en aquella ocasió moltísima gent estava a favor de la llibertat d´expresió,ara ès un cas similar,però amb el greu que es fa desde un país suposadament democràtic.....Democràtic sempre que no es toqui la monarquia,recordem que Arnaldo Otegui també te alguna causa pendent per injuries al rei.Perdoneu si en tin faltes de ortografia o de expresió, el meu català és molt elemental. Rosa
Enviat per: anònim - 23/07/2007 20:56:58 |
|
| |
Un exemple més
Un exemple més de com Franco continua viu en la casta judicial. Avui al TN parlaven d'un altre que ha retirat la custòdia dels fills a una mare per ser lesbiana. I després ens escandalitzem dels talibans i els tenim a casa!
Enviat per: anònim - 23/07/2007 21:18:55 |
|
| |
Tots venim del mateix
Aquesta revista destil•la un humor més aviat barroer. És un humor espanyol estil Morancos, Pajares, etc. És el clàssic “caca, pedo, culo” (ho poso en castellà i tot) que no aporta res. No obstant, com que la meva simpatia pels borbons en general, siguin plançons o coronats del tot, és més aviat nul•la, m’alegro que els hagin ridiculitzat. Si els polítics han d’aguantar tot de caricatures, burles i conyetes, per què no la reialesa? Per aquí ja fa temps que se’ls ha escapat de les mans: els imitadors del Rei solen ser celebrats i ara, penso, que volen aturar-ho, exemplarment, perquè si no seria un doma’n doma’n. A més, si figura que aquesta gent, els borbons, tenen privilegis, també haurien d’entomar amb les obligacions que se’ls imposen. I vet aquí que em pregunto, per què en Felip es va casar amb una plebea? Penso que s’hauria d’haver casat amb una aristòcrata encara que fos lletja. I doncs, per què per unes coses volen privilegis i per les altres no accepten deures? Era abans que els reis feien creure que descendien de les divinitats, però ara tothom sap que l’home ve de la patata gràcies a la Trinca. Tots sortim del mateix forat. Bé del mateix no, cadascú del seu. Ep, i si han de continuar per aquí que avisin, que potser jo també voldré ser-ne, de Rei.
Enviat per: anònim - 23/07/2007 23:22:27 |
|
| |
Em fan gràcia aquests empresaris
Ara fan el ploricó (Cercle d'Economia, Cambres de Comerç...). Ara es queixen de les infraestructures:aeroport, renfe, energia elèctrica ... Era a l'hora de fer l'estatut que calia aixecar la veu, senyors! Però llavors calia no fer soroll, fer moixoni... Quan fou mort el combregaren! (També trobo indigne que ahir el conseller Castells aprofités l'apagada barcelonina per fer apologia de la MAT)
Enviat per: anònim - 24/07/2007 7:04:55 |
|
| |
Petita diferència
S´ha de tenir en compte que no tothom és igual. Entenem-mos, a una persona de "a peu" la Constitució no li atorga cap honor ni cap funció especial en canvi a la Corona sí. Com que la Constitució és la norma fonamental de l´Estat espanyol i vincula a tots els poders públics el "mecanisme" de l´Estat es posa en marxa en situacions d´aquestes. Una altra cosa és que jo, per qüestions ideològiques o sentimentals no m´agradi que alguns estiguin per sobre d´altres i busqui la desaparició de qualsevol "privilegi" constitucionals que s´atorga a determinats personatges o personalitats.
Enviat per: anònim - 24/07/2007 9:33:14 |
|
| |
Quan tot penja d'un fil
Dóna gust viure en un país que disposa d’una xarxa elèctrica moderna i eficient i totalment adaptada a les exigències d’una societat del segle XXI. No sap vostè la tranquil·litat que dóna saber que, si –posem un hipotètic cas que mai no passarà– algun dia saltessin els ploms d’una central elèctrica, hi hauria zero incidències.
I és aquesta confiança la que fa reforçar les nostres reivindicacions. Si us plau, traspassin-nos les rodalies ara mateix. Ja ho estic veient: decidint els horaris, la música que ha de sonar als trens, el color dels bitllets i la mida dels abonaments, les marques de begudes i les pastes que s’han de servir als bars de les estacions i... els trens aturats perquè han saltat els ploms d’una subestació.
Veig un aeroport funcionant amb criteris empresarials i no polítics. Amb una T-Sud per on passeges tranquil·lament mentre milers de vols intercontinentals t’estiren del braç perquè els facis l’honor de pujar-hi... i les màquines d’eixugar-se les mans dels lavabos no funcionen perquè han saltat els ploms d’una subestació.
Tinc als ulls la imatge del dia que entrin per la Diagonal les balances fiscals i un bon finançament... però es queden bloquejats perquè han saltat els ploms d’una subestació, no funcionen els semàfors i el caos de trànsit és monumental.
M’imagino un país amb una modèlica xarxa de transport públic que ha eliminat els embussos de trànsit, amb infraestructures de primer nivell i ben gestionades, amb una sanitat envejada pels països més desenvolupats, amb una xarxa de telecomunicacions de primer nivell, amb unes empreses de R+D capdavanteres, amb empreses creant continguts per a les companyies més importants del món... i amb uns treballadors que no poden ni prendre un cafè perquè han saltat els ploms d’una subestació elèctrica.
Però mirem-ho pel cantó positiu. No podran retornar-nos l’Estatut, ni en carpaccio ni en tàrtar, perquè com que tot el país estarà a les fosques, no ens veuran i no sabran on som. De part d'en IU FORN
Enviat per: anònim - 24/07/2007 10:33:07 |
|
| |
des del directe!cat
L'èxit del domini .CAT també té la seva cara negativa, sobretot en els abusos que en fan algunes companyies espanyoles.
Així, segons la normativa del .CAT i per evitar registres procedents d'altres països i amb d'altres finalitats, cal que la web que registra el domini tingui, com a mínim, una versió en català.
Però la realitat ens mostra importants violacions d'aquesta normativa. www.vols.cat, per exemple, redirecciona cap a la versió espanyola del portal de viatges eDreams, amb seu a Barcelona, però sense el més mínim rastre de versió en català a la vista. Això sí, són cosmopolites: tenen versions en anglès, francès, italià i portuguès.
www.viatges.cat també redirecciona a la versió espanyola d'eDreams.
Hi ha més casos d'aquestes violacions de la normativa: la llibreria de viatges Altair, per exemple: www.altair.cat t'envia cap a l'única versió del web de la llibreria, en espanyol, claro está.
Des del directe!cat denunciem aquests abusos de la normativa, que sembla seguir a la Generalitat de Catalunya pel què fa al laisser faire en l'etiquetatge en català. Si cal posar-se durs, ens hi posem, però els titànics esforços per aconseguir el domini propi no poden acabar amb espanyolistes ocupant il·legalment les URLs catalanes.
Per altra banda, ens hem fixat que algunes empreses utilitzen el .CAT només per "redirigir" els usuaris cap a la seva web, que tenen, com sempre, sota domini .COM o fins i tot .ES. Conclusió: només el volen per quedar bé de cara a la galeria.
Enviat per: anònim - 24/07/2007 10:55:04 |
|
| |
Hi estic d'acord
És sabut que els empresaris van empènyer Mas a tancar en fals l'Estatut. Es veu que no podien suportar més els boicots, les befes, el ridícul amb què, segons ells, ens "obsequiaven" des d'Espanya. I també, digue-ho tot, el perill de veure minvada la facturació procedent del mercat espanyol. Ara es queixen i culpen els polítics. Home no dic que els polítics siguin infalibles i que ho tot ho fan bé, però la barra dels empresaris és majúscula. Si tinguéssim un empresariat, com el basc per exemple, que fos més fidel al país, les coses ens anirien més bé.
Enviat per: anònim - 24/07/2007 11:08:02 |
|
| |
Tret del Google
Llibertat d'expressió limitada
A Bulgària tenen un llenguatge corporal contrari al nostre per dir sí o no amb el cap: si volen dir sí, mouen el cap lateralment de dreta a esquerra i si volen dir no, el mouen de dalt a baix. Queda clar, sí o no?
Dit això, si dintre d'Europa som tant diferents, què no serem entre gent d'aquí i d'altres cultures tan diverses de més enllà d'Europa? La llibertat d'expressió no pot ser l'excusa per justificar-ho tot perquè aquesta necessàriament ha de tenir límits imposats pel sentit comú, com a mínim en el respecte de l'altre i de les seves creences.
Per això, les vinyetes de Mahoma ens les podiem haver estalviat, igual que els aldarulls posteriors. La diversitat cultural és això i cal un respecte per la diferència. No podem imposar la nostra cultura que té com a norma sagrada la llibertat d'expressió en contra d'altres cultures en què la religió està per damunt de tot. Tampoc cal anar tan lluny: avui i aquí tothom sap de què no es pot parlar.
Els catalans sabem molt bé com en nom de la llibertat d'expressió, determinats mitjans de comunicació i determinats polítics ens insulten i menteixen, dia sí i dia també, únicament per rendiments electorals però que fan tant de mal a l'actual bona convivència del país. I això és intolerable.
Com tot, l'ús lleuger i banal del terme "llibertat d'expressió" en boca o en mans de segons qui, té com a resultat la prostitució del seu significat.
Enviat per: anònim - 24/07/2007 11:52:00 |
|
| |
Patètics i patètica
La Mallol, en Castells, l'Hereu ... fent el gallet. "No tolerarem...", "No podem permetre ...". bramen. I com ho fareu macos i maca? On teniu les eines?
Enviat per: anònim - 24/07/2007 20:41:57 |
|
| |
EN LA INTIMITAT DEL PALAU REIAL
Em sembla bé, la portada, per què haurien de ser intocables, quan les nostres butxaques no ho són? Es tracta d'un intercanvi no??? Ells es donen la gran vida (suposo) i a nosaltres ens queda minsa. Només faltaria que a més no poguessim expressar el que la majoria pensa, però que no pot dir.
Potser harien d'aprendre a no ser tan ostentosos (n'hi han que ho son més) però també s'ens fareix d'una altre manera als subdits, i també és moral, quan veiem que van d'aquí d'allà, fent el gasto que representa i quan hi han families que no es poden permetre ni fer un bateig familiar de 2.500 Euros. Quan ha costat el de la Sofia??
Que es mosseguin la llengua, també, que la majoria, pagant els impostos que paguem al cap de l'any, ja sabem que si treballessin com la resta i cobrant com tothom, entendrien que la democràcia dona per aixó i molt més. Sempre poden rescindir el seu contracte laboral... però sense dret a anar a l'atur, ni indemnitzacions, ni subvencions!!!! no???
Ara bé, que actuin com qualsevol ciutadà de peu. I si un Jutge es posa pel mig.... sempre s'ha dit: Les veritats ofenen, potser ha ofés més al jutge que al princep, ves a saber....
Enviat per: herrerofr - 24/07/2007 20:47:50 |
|
| |
Les ganes, més aviat.
Enviat per: anònim - 24/07/2007 21:38:04 |
|
| |
Castells
Castells és un d'aquests socialistes catalanistes amb antecedents comunistes radicals dels quals només li resta la barba. Ara vol endegar un corrent catalanista dins del partit. Es veu que és d'aquells a qui li deu recar que el president de la Generalitat sigui un José de Cornellà i no ell, un fill de la burgesia barcelonina. Un senyor molt ben vist per CiU i per l'entorn sociovergent. I ell es deixa estimar. Es veu que hi ha una mar de fons que està preparant l'entesa entre la socio i la vergència per mirar d'assaltar la Generalitat i foragitar-ne aquests xarnegos i els de l'avellana que no són de cap família barcelonia coneguda i amb dret a manar, tal com vénen fent des de sempre.
Enviat per: anònim - 24/07/2007 23:19:08 |
|
| |
La "marca" espanyola
Com és que ens sorprenen i ens indignen (reconec que a mi també) les actuacions antidemocràtiques dels jutges espanyols? Serveix d'alguna cosa que les critiquem i les condemnem? Des del punt de vista de la democràcia, de l'autèntica justícia o de la raó tenim tot el dret de fer-ho; però, aquestes tres armes (esperit democràtic, veritable sentit de la justícia, i la raó), son suficients per enfrontar-se al poder d'un Estat que conserva tots els tics imperialistes? La indignació o les raons democràtiques poden fer rectificar un jutge? // La ideologia dominant, és a dir l'espanyolisme, deixa una profunda "marca" en els tres poders indicats per Montesquiu: el legislatiu, l'executiu i el judicial. En el cas espanyol, però, no hi ha una veritable separació de poders, tots tres convergeixen vers un concepte prou repetit: “La unitat indissoluble de la nació espanyola”. Podem dir ben clar que de “sobirania de tots els ciutadans” (és a dir, de democràcia), res de res; l'únic sobirà és el mite, que -desenganyem-nos- encara que ens el pintin amb colors democràtics, és el de l' “España una, grande y libre”. Els jutges espanyols també porten la "marca" de la ideologia dominant i s'ha de reconèixer que, per dissimular aquesta marca espanyolista, han de fer extraordinaris equilibris. Com poden anar junts democràcia, justícia i Unidad de España? //
Enviat per: - 25/07/2007 11:14:51 |
|
| |
comentari anterior
El comentari anterior és de kollmiku.
Enviat per: - 25/07/2007 11:17:27 |
|
| |
Els pilars d'Espanya
Els pilars en els quals es fonamenta la CONSTRUCCIÓ del nacionalisme espanyol són, entre d'altres, el Tribunal Constitucional, l'Audiència Nacional, el Parlament espanyol, el govern espanyol, l'exèrcit, l'episcopat espanyol, la monarquia, la majoria dels mitjans de comunicació, la Constitució espanyola... La CONSTRUCCIÓ sembla massa sòlida per poder desfer-la, i la intenció d'utilitzar la violència com a mitjà d'alliberament és només “fer volar coloms”; els projectes dels grups “Sobirania i Progrés”, “Plataforma pel Dret a Decidir“ “Catalunya Acció”, i altres, sembla que han perdut empenta, ja que el nombre d'adhesions ha quedat paralitzat. Aparentment, l'accés a un Estat propi és una tasca molt superior a les nostres forces, en primer lloc perquè no podem CONSTRUIR l'Estat català, sense DECONSTRUIR l'Estat espanyol (almenys en el nostre territori) i, com he dit, això no es pot fer amb violència. Tanmateix, caldria aprofundir en el concepte de DECONSTRUCCIÓ, molt utilitzat per Husserl, i trobar noves vies d'actuació. Potser convindria que un grup ben unit de polítics catalans comencessin a parlar amb claredat en el Parlament espanyol, utilitzant una actitud ferma, resistent, intransigent..., negant-se a acceptar amb paciència, però amb seguretat, cadascun dels discursos que inclouen els catalans dins la ideologia nacionalista espanyola. La majoria d'aquests discursos els podem trobar en la Constitució espanyola. kollmiku
Enviat per: kollmiku - 25/07/2007 16:22:48 |
|
| |
“Zángano”, borinot, o abellot?
He vist que hi ha qui el critica per si dóna o no idees als encausadors. No ho trobo pertinent com a acusació; que em sembla és el to que té. El que li volia comentar és tot això de la portada de "rectificació". La revista fa una nova portada sobre el tema (?). Portada (“rectificació”, diuen en broma o en serio?) en la que no sé si ens hem de quedar amb l’abellot i la margarideta; amb l’abegot; o amb el borinot. O, pot ser directament amb el “zángano” i la “margaritita”. El què sí ha desaparegut és la crítica a l’acció de govern.
Enviat per: smartinez - 26/07/2007 13:25:29 |
|
| |
EL JUEVES
Anasagasti considera, en relació al segrest de la penúltima portada d'El Jueves, que "aquest és el veritable escàndol i no el dibuix [d'El Jueves], i davant d'això -continua- el jutge Del Olmo no fa absolutament res". "Dos mesos de vacances, un Bribón nou, caceres i absències, però el que importa és el dibuixet", afegeix el senador del PNB, que vaticina que l'estada de la Família Reial als palaus de la Zarzuela i Miravent "té data de caducitat" i que "la gent comença a despertar".
El parlamentari basc, que qualifica la Família Reial d'"impresentable, envoltada de censura de premsa i amb un nivell d'embafament de la majoria cap a una institució caduca que clama al cel", considera que tot és culpa "d'un PSOE cortesà i pilota". I afegeix: "Se m'ha dit que és millor" la Monarquia a que "el president sigui Aznar, i jo contesto que si ho fos Aznar seria per votació popular i a aquest [Joan Carles I] el va posar Franco, un general assassí i colpista, i que al cap de cinc anys a l'Aznar se l'enviaria cap a casa mentre que aquests, com a molt, se'n pot fer una caricatura".
Enviat per: anònim - 27/07/2007 9:18:37 |
|
| |
Deconstrucció
He parlat aquesta setmana de la necessitat que els catalans tenim d'aprofundir en el concepte de DECONSTRUCCIÓ que, pel que em sembla, s'utilitza bastant en la filosofia postmoderna: Husserl, Derrida, Vattimo...He volgut informar-me més sobre aquest mot i, dins d'unes explicacions extenses i molt complicades per a mi, he trobat aquesta definició: “La deconstrucció, és cert, és una nova estratègia de lectura, una tasca negativa de desmuntar els conceptes com ja va ensenyar el mestre Heidegger, comprenent el sentit com un enviament històric...” Retinc de la definició: “tasca negativa de DESMUNTAR conceptes”. A més, amb aquesta recerca d'informació, m'ha aparegut més tard en un bloc d'Internet una reflexió que no em puc resistir de reproduir molt parcialment, i que em serveix de meravella per relacionar DECONSTRUCCIÓ i NACIONALISME ESPANYOL: // “”DECONSTRUCCIÓ DE LA COPE. Ho confesso. Fa dies que escolto la Cope. En una barreja de curiositat insana, unes dosis de morbo i la necessitat de sentir en directe a l'amic Federico, he anat acumulant pacientment hores de conversa “distesa” de l'equip de la cadena dels bisbes. M'he apropat amb l'asèpsia d'un cirurgià, amb la voluntat de deconstruir els discursos de la COPE “en plan” Derrida. M'interessava constatar quin era el procés de creació de la Gran Mentida, quins mecanismes utilitza el locutor per bastir un corpus ideològic d'àmplia difusió. I després de tres migranyes, una dotzena d'indignacions, una caixa d' “Antalgin” i un cabàs de sorpreses, he constatat unes regularitats, uns principis sobre els que se sustenta la narració del club de “Fedegico”...”” Si voleu, en el Google podeu trobar els mecanismes, les regularitats i els principis a què fa referència l'article. (Jo continuaré en un altre moment).
Enviat per: kollmiku - 27/07/2007 17:18:09 |
|
| |
Patriotisme constitucional.
Aquesta frase que amb grandiloqüència han inventat estudiosos del tema és la que millor defineix (crec) la manera d´enfocar el problema que planteja aquesta setmana el Professor. La veritat és que jo puc estar d´acord o no, amb la institució monàrquica, em pot agradar o no, la situació política de Catalunya envers l´Estat, però en qualsevol cas i per tal de no trencar l´àmbit de convivència i comunicació amb aquells que no formen part del meu entorn cultural proper reconec que hi ha unes normes jurídiques que ens uneixen. Personalment, hi ha una part d´aquestes normes que m´agraden més que altres, com per exemple aquella part que fa referència als dret fonamentals i que amb vocació d´universalitat parlen de llibertat d´expressió, del dret a la pròpia imatge i a la intimitat, etc. . Després n´hi ha d´altres que parlen de la indissoluble unitat de la Nació espanyola, de les nacionalitats, de l´obligació de conèixer el castellà, etc., que potser ja no em semblen tan bé però que les accepto perquè hi són i no depèn de mi únicament canviar-les. Tots sabem que la Constitució espanyola no és intocable i que els temps i les societats canvien, i en qualsevol cas sempre és millor plantejar un debat polític en el lloc que li pertoca que no resoldre un conflicte en els tribunals.
Enviat per: recers - 28/07/2007 10:48:16 |
|
| |
Quan el rei va nu...
Si senyor. La corona és l'únic poder polític institucional (deixant de banda les herències familiars, que a més de perpetuar el sistema econòmic vigent també són poder polític) que només es pot perpetuar a partir de la reproducció fisiològica prèviament formalitzada. Per què és un escàndol representar en un dibuixet allò que ha de fer la corona -l'acció més transcendent- per a subsistir com a institució a la cúspide d'un determinat sistema polític? No és també aquest contrast entre les suposades altures (poder diví) i baixeses lascives (impuresa i brutícia són constantment relacionats amb el sexe en les nostres societats pseudopuritanes) en què la societat col·loca ambdós pols el que provoca la irritació dels tibats defensors de l'ordre, que voldrien l'ordre imperant sempre sacralitzat? Es veu que les cases reals a més de tenir la sang del color del cel, tenen un Esperit Sant en el lloc de la titola.
Enviat per: m - 28/07/2007 13:36:43 |
|
| |
Practiques allò que prediques?
Ara feia dies que no sabiem de tu, si et puc tractar de tu. Els teus alter egos sí que han fet comentaris però les teves intervencions han brillat per absència. És cert que l´honor és un concepte abastracte que depèn de l´entorn social de cada lloc. Anant a concretar més jo diria que és un concepte social per a la distribució (en sentit ampli) de béns socials de caràcter econòmic i reproductiu i per això de manera conservadora és protegit per les lleis de l´Estat. I sinó imaginem-nos que a algú li atribuïssin la fama de "putero" sense ser-ho, o essent-ho és igual, pensem per un moment la reacció de determinades capes socials o col.lectius (feministes, puritans) cap a aquella acció per ells reprobable. No seria normal una reacció de repressió social cap a aquest individu per un rumor, cert o no?. Ho volguem o no, la societat i els individus que la componen posen en marxa els mecanismes de repressió social per rumors i en defensa de la seva manera de veure i entendre el món i en aquest context l´honor i té alguna cosa a veure.
Enviat per: recers - 28/07/2007 15:40:46 |
|
| |
Deshonors i estigmes.
Amic Recers, estic d'acord en l'apreciació que fas sobre la indistinció nítida entre allò considerat moral i allò que també pot veure's com a repressió social. Penso que ambdues coses en realitat són la mateixa. Hi ha il·lusos que pensen que la policia sempre està per allà fora... Pel que fa als alter egos que m'adjudiques, lamento decepcionar-te, he estat uns dies desconnectat d'internet, consultant només el meu correu cada quatre dies (estava fent el marciano per sudamèrica).
Enviat per: m - 28/07/2007 17:13:58 |
|
| |
Els borbons, segle XXI...
Ras i curt: calibrant el subjecte de la suposada ofensa: la monarquia borbònica, l'aparell judicial espanyol, l'estat espanyol, consideren infinitament més importants els drets històrics antidemocràtics de la Monaquia espanyola que no els drets històrics i democràtics de Catalunya, Galiza i Eukal Herria. (al tercer paragraf d'en Terricabras ens en posa exemples). Perquè no s'actua juicialment conta el borbó quan afirma que el català no ha estat mai perseguit ? ¿No és una calumnia contra Catalunya, contra la seva llengua? No cal dir més. Ah!, "patriotisme constitucional", Jürgen Habermas, no sé si és "alter ego" d'algú, potser també.
Enviat per: sdinger - 28/07/2007 23:04:28 |
|
| |
DECONSTRUCCIÓ (fem una pausa)
L'Sdinger, molt oportunament, etziba una pregunta: PER QUÈ NO S'ACTUA JUDICIALMENT CONTRA EL BORBÓ...? Després fa una curta referència sobre el PATRIOTISME CONSTITUCIONAL i Habermas.// De seguida m'han entrat ganes de parlar d'aquest tema i, seguint la meva mandra a l'hora de reflexionar per mi mateix, he utilitzat fragments d'articles apareguts a Internet, dels quals, en el moment de reproduir-los, no recordo els autors: // ““Parlava Aznar i encara ho fa Rajoy de patriotisme constitucional en una clara manca de retòrica sofista i un despropòsit tant pervers a la teoria de Habermas... Prenen la part pel tot, perquè el tot espanta. I com un nen petit, prefereixen jugar tot el dia i no dutxar-se mai, perquè no senten la pudor a suat que desprenen...”” //// ““L'any 2003 Habermas i el llavors cardenal Ratzinger van oferir unes conferències encreuades a Munic. El tema era: per quina raó els ciutadans han d'obeir les lleis? I: per quines raons ho fan? Habermas va reconèixer que els vincles identitaris vertebren societats que fan possible el patriotisme constitucional, la idea de la "comunitat ideal de comunicació" que ell propugna de fa dècades. Si els ciutadans no creuen (o senten, o pensen, o intueixen) que pertanyen a la mateixa comunitat, difícilment estaran d'acord a aplicar junts polítiques de justícia [...] Quan a Catalunya se separen conceptualment les polítiques socials de les nacionals, s'està enganyant la gent: qualsevol de les dues és insuficient, separar-les les debilita totes dues. Quan a Catalunya els partits espanyolistes neguen la nació buiden de contingut el concepte de ciutadania i així neixen experiments significatius com el de Ciutadans, que campen en els llimbs identitaris catalans dient que no tenen pàtria, només Estat, com si això no fos simbòlic. Mentrestant, l'Europa postnacional fa de la llefiscosa teranyina de Brussel·les la seva única identitat i la raó del seu fracàs...”” (continua)
Enviat per: kollmiku - 29/07/2007 11:47:17 |
|
| |
Continuació de kollmiku
... ”” La meva generació és filla de l'Espanya postfranquista i juancarlista. Un règim sorgit de les entranyes mateixes del franquisme, nascut de la necessitat d'efectuar uns canvis i reajustaments adequats perquè les classes dominants a l'estat espanyol poguessin continuar exercint el seu poder. El nou règim resultava molt més còmode que l'anterior dictadura franquista, que els privava de base social, els aïllava d'Europa i mobilitzava la població entorn del moviment obrer i d'alliberament nacional. Així doncs, som fills d'un nou estat espanyol on continuen manant els mateixos franquistes de sempre (o sovint els seus hereus en línia directa), però amb unes estructures i una cara ben noves [...] A més, com a pilar indiscutible del nou règim, sorgia, omnipresent, immaculada i flamant, la nova monarquia borbònica restaurada, després de més de mig segle... Però, alerta!: aquell nou borbó, era "different". Era l’hereu legítim, i el millor continuador i preservador de les essències més pures del franquisme. Format en l’obediència i l’interiorització plena dels "principios elementales del movimento", el nou rei Joan Carles I havia de complir el paper de rentat de cara que li calia al franquisme per passar, als ulls de tothom, com a cap d’estat del nou règim "democràtic". Evidentment, després de més d’un quart de segle, qui recorda ja que aquell cap d’estat era el que va educar personalment i va imposar el mateix Franco com a successor legítim seu? Com va dir el mateix Carrillo, res de consultar el poble, que encara ens diria que no vol monarquia, sinó república...”” (continua)
Enviat per: kollmiku - 29/07/2007 11:58:25 |
|
| |
Final del tema (reflexionem...)
““Fixeu-vos si en va ser d’eficaç, el redactat original de la Constitució, que, ara, a un quart de segle vista, els falangistes reciclats que bramaven contra ella (entre ells el president Aznar), i el seu partit (aleshores Alianza Popular), que s’hi va oposar, ara l’han fet pilar i estendard del seu nou "patriotisme constitucional", formula ja inventada pel filòsof alemany Jurgen Habermas, i que va servir prou bé l’any 1989 en el procés de reunificació alemany. Com diu Enric Riumbau: "El patriotisme constitucional inicialment planteja una definició de ciutadania feta a partir de valors entesos com a universals, com llibertat, igualtat, democràcia, etc., que són recollits en la Constitució. D’aquesta manera, es presenta un concepte que pretén superar els "tribalismes" d’altres formulacions, més construïdes des d’elements més particulars o regionals, com la llengua, l’ètnia o la tradició. El concepte es planteja, a més a més, com a aplicable a qualsevol societat." Com veiem, jacobinisme de nou encuny; però perillosíssim, en la mesura que presenta els vells arguments en forma nova, la qual cosa fa que sembli que aitals "arguments" són efectivament nous. Per tant, caldrà refutar-los de nou. I de manera diferent.””” /// No m'he esforçat gaire. Altres ho han fet per mi.
Enviat per: kollmiku - 29/07/2007 12:10:36 |
|
| |
Molt bé!
T´has quedat amb mi, i ara què?. Si t´he de dir la veritat però, m´ho imaginava. Encara que no t´ho creguis (o si) tinc un concepte bastant elevat de tu. M´imagino la teva vida i tot encaixa, de totes formes això no canvia gaires coses perquè jo continuaré pensant allò que penso i tu continuaràs pensant allò que penses, és a dir, cadascú en el seu lloc. O no?.
Enviat per: recers - 29/07/2007 15:42:16 |
|
| |
Naplita
Heu vist la peli "El escándalo de Larry Flynt" del director Milos Forman? Tot i que el que digués "El Jueves" fos mentida, haurien de tenir dret a dir que el Príncep no dona una pal a l'aigua.
Enviat per: naplita - 16/08/2007 16:15:33 |
|
[TORNAR] |
|
|
|
