| |
 |
 |
| |
El protagonisme d’ETA
DISSABTE, 13 DE GENER DEL 2007
Les anàlisis sobre els diferents aspectes del procés de pau a Euskadi es multipliquen i es poden multiplicar encara per mil, perquè són molts els elements que es poden tenir en compte i moltes les mirades que s’hi poden fer.
Jo avui em limitaré a dir que, pel que fa a tot el procés, em semblen exagerades les crítiques que es llencen sobre ETA, com si ella fos l’única culpable del trencament actual, com si ella -i així s’ha dit- hagués frustrat el procés. Aquestes expressions semblen volen insinuar que hi havia un procés en marxa que s’ha malmès per culpa d’ETA. Les coses, però, no són així. En primer lloc, no és gens clar que hi hagués un procés en marxa; potser hi havia un procés en stand-by o un procés possible, però no sembla que fos gens de marxa la que tenia el procés. En segon lloc, el fet més fonamental és que va ser precisament ETA qui va fer possible el suposat procés en declarar el seu alto el foc permanent.
Segons com, gairebé podríem dir que, fins ara, pràcticament tot ho ha fet ETA: ha fet possible el procés amb l’alto el foc, s’ha mantingut a l’expectativa durant mesos i finalment l’ha bombardejat, tot i que encara és ella qui afirma que té possibilitats. Mentrestant, el govern espanyol ha fet poca cosa: ha “verificat” no sé quantes vegades que ETA ho deia seriosament, no ha visualitzat amb cap pas esperançador el seu pretès interès en el procés -ni tan sols ha permès l’acostament de presos malalts i moribunds-, ha tingut un contacte lleugeríssim amb ETA -una “presa de contacte”- i ha declarat el procés “acabat, liquidat, trencat” després de la bomba de Barajas, justament l’endemà d’haver dit el president espanyol -si n’estava de despistat- que tot anava la mar de bé i que encara es podia esperar un anyet més perquè anés millor.
Quan es recrimina, doncs, a ETA que hagi atemptat contra el mateix procés, també s’ha de recordar que és ella qui va fer possible que s’obrís i qui l’ha mantingut obert durant molts mesos. Les forces polítiques espanyoles han enraonat i discutit molt, s’han barallat considerablement, han plantejat exigències i han tret pit, però no sembla que hagin fet cap contribució significativa a un procés que a Barajas ha fet, certament, un pas enrere molt considerable. Si ETA, però, manté obert el procés i no torna a fer atemptats amb l’objectiu d’assassinar, llavors encara potser puguem tenir alguna esperança que, quan la conjuntura electoral els ho aconselli, alguns partits i grups s’hi tornin a agafar. El que seria desitjable és que també ho fessin millor del que ho han fet fins ara i que assumissin el protagonisme negociador que fins ara no han assumit.
COMENTARIS
| |
És clar
Els que plantegen la qüestió de si s’ha verificat prou el nivell de la interlocució d'ETA, farien bé de demanar-se quin grau de confiança mereix una negociació amb el govern espanyol.
Lamentablement el panorama polític actual sembla manar-lo el "perro del hortelano"; ja sabeu, aquell que ni menja ni deixa menjar al seu amo. El PP ha patrimonialitzat la idea d'Espanya una i molt li ha facilitat les coses un PSOE que governa com els equips dolents interpreten el futbol: corrent darrera la pilota i no jugant-la.
Com vol organitzar Espanya el PSOE? Amb un esquema centralista, regionalista o federal? Els bonistes possiblement pretenen que els que hi arribin a Itaca, vells com ja s’hauran fet coneixeran la resposta.
Ho varem patir amb l'Estatut i el resultat final és un desastre per a Catalunya, però ho podrà ser igualment per a Espanya. Ha resultat massa evident pels catalans la impossibilitat, sembla que doctrinal, que tenen el PP i molts dels seus cosins militants del PSOE per entendre no ja un estat plurinacional, sinó un estat de les autonomies sense cotilles.
Quina interlocució garanteix un estat que s’amaga ara a l’hora d’aplicar el finançament ja retallat de l'Estatut de Catalunya?
Per a resoldre els conflictes històrics entre castellans i bascos (i catalans), caldrà exercir el dret d'autodeterminació de les dues (tres) nacions. És possible negociar-lo civilitzadament amb un estat qui ni tan sols pensa o explicita com vol organitzar-se?
Així les coses resulta patètic contemplar com poden manifestar-se polítics de tots colors amb aquella cantarella de que "a ETA només li resta negociar un cop lliurades les armes".
I lliurades les armes, negociar... què?
Enviat per: anònim - 13/01/2007 9:52:09 |
|
| |
És claríssim.
.
Enviat per: anònim - 13/01/2007 10:27:03 |
|
| |
al comentari : "És clar"
He "copiat" i "enganxat" aquest comentari perquè em sembla extremament lúcid. Jo no hi sabria afegir res més.
Enviat per: kollmiku - 13/01/2007 11:44:35 |
|
| |
Un anàlisis valent
Un anàlisis valent i molt necessari. Jordi Costa
Enviat per: anònim - 13/01/2007 12:07:01 |
|
| |
És claríssim II
Em sembla que l´anàlisi del primer comentari anònim ha posat el dit a la llaga del problema de l´Estat espanyol; la desídia de gran part de la classe política espanyola per a afrontar el fet plurinacional d´Espanya. Potser si que el govern d´en Zapatero només practica, amb la complicitat del PP, una política de gestos esperant la definitiva desaparició sense condicions de la banda terrorista ETA - la qual cosa no em semblaria mala notícia. En aquet cas el problema de l´Estat plurinacional però, no s´acabaria aquí, continuaria sense violència i potser aniria millor per a tothom, potser fins i tot amb menys desídia. Espero no caure en el bonisme.
Enviat per: recers - 13/01/2007 18:03:40 |
|
| |
TOTALMENT D'ACORD
El concepte d'Estat que és va generar fa més de 200 anys, té de canviar i Espanya com altres Estats són un problema pel futur.
Vaig començar l'any 2006 molt esperançat, i l'he acabat molt decebut.
El PP és el pasat i el Psoe ja és el segon cop que em decepciona. 1º amb Gonzalez i ara amb Zapatero. Realment queda molta feina.
Enviat per: jfranquesa - 13/01/2007 20:45:00 |
|
| |
Terricabras, possiblement t'excomulgaran...
Tenint en compte el gregarisme dels mitjans de comunicació i la seva incrustació (recordant el paper delimitat de la premsa a Irac) en les files monàrquiques i autonomistes, possiblement no et perdonaran que hagis fet públic una opinió tan contrària allò que cal propagar ara des de l'atemptat a Barajas. Desitjaria que hi haguessin més intel·lectuals que en lloc de fer de comparses de polítics de vol gallinaci s'atrevissin, òbviament no pas a solucionar cap problema directament, sinó a plantejar, a situar i a perfilar aquest problema en totes les seves dimensions, subratllant especialment les dimensions que no es volen veure des del poder establert (amb el pacte amb el franquisme). Una feina útil, però molt arriscada.
Enviat per: m - 14/01/2007 17:01:32 |
|
| |
Correcció, amb perdó
Perdona'm, "m": no voldria que et pensessis que tinc res en contra teu. Convindria, però, que entre tots ens corregíssim el nostre lèxic per tal de no caure en l'ús de mots castellanitzats. EXCOMULGAR és incorrecte, cal utilitzar EXCOMUNICAR.
Enviat per: kollmiku - 14/01/2007 19:40:03 |
|
| |
Ben fet kollmiku.
Aquí venim per això, per aprendre. Cada dia m'esforço més a expressar-me millor, però sovint l'ímpetu i la immediatesa et facilita no tenir prou cura de les formes. I les formes ho són tot: tot té forma. Gràcies kollmiku.
Enviat per: m - 15/01/2007 2:50:34 |
|
| |
La sensatesa política rara avis
El problema és precisament que aquesta anàlisi que fa en Terricabras que subscric completament, és , en el panorama ibèric, motiu de linxament. Avui no es pot dir que negociar la pau a Euskal Herria és resoldre un problema polític històric, i que el principi de negociació hauria de ser el reconeixement damunt la taula del dret a l'autodeterminació. En comptes d'això el "reino de castilla" ( em sembla que encara estan ancorats a aquella època) només esgaripa el "nunca", "jamas", "hasta que no abandonen", etc, etc. L'immobilisme ideològic d'Espanya penso que cumpleix records històrics. Així no aniran enlloc i ho patirem els sotmesos a ells.
Enviat per: sdinger - 15/01/2007 7:52:57 |
|
| |
Sobre el paper d'ETA
Apreciat i admirat Terricabras, tu que ets tant bo amb les teues anàlisis, hauries d'adonar-te que amb aquest post sembles oblidar que ETA no està pas obligada a atemptar i fer assassinats. Quan dius que ETA ha posat en crisi el procés però també el va obrir, sembla que vinguis a dir que li hauríem de donar les gràcies!! Home, que uns paios decideixin posar bombes, amenaçar regidors, assassinar... és un greu problema. Que deixin de fer-ho no és pas motiu per donar-los les gràcies. És una mínima exigència que, a més a més, comparteix plenament la majoria del poble basc i la majoria dels independentistes bascos a qui, ETA, diu representar. D'altra banda, trobo a faltar la teva lucidesa quan insisteixes que ETA no pretenia matar. Si ETA no pretenia matar ho tenia molt fàcil: podia posar una bombeta en una comissaria de matinada, però posar-lo el dia 30 de desembre i carregar-se tot un pàrking d'un aeroport... no és gaire difícil de preveure què pot passar
Enviat per: anònim - 22/01/2007 12:18:53 |
|
[TORNAR] |
|
|
|
