| |
 |
 |
| |
AFEGIR COMENTARI
ARTICLE ORIGINAL:
Les consultes i les seves conseqüències
DILLUNS, 11 DE GENER DEL 2010
Comença l’any i es tornen a revifar els preparatius per a les consultes sobiranistes que s’han de celebrar a moltes localitats de Catalunya els propers mesos de febrer i abril. Hi ha moltíssima gent treballant-hi i molta gent engrescada. Si se sap conduir i gestionar bé, aquest moviment “de base” pot ser no solament un revulsiu per a la política catalana sinó que pot tenir conseqüències extraordinàriament importants, potser decisives.
Es tracta d’això, de bona gestió i de les conseqüències. Pel que fa a la gestió, és important aconseguir eficàcia més enllà de la bona voluntat dels participants. Convé que els preparatius es facin amb rigor, que la difusió sigui gran, que la propaganda sigui engrescadora i que el treball porta a porta, boca a orella i d’argumentari sòlid s’intensifiqui durant les darreres setmanes. També cal, és clar, defugir els personalismes i protagonismes, les malfiances i la descoordinació, l’excessiva escrupolositat ideològica (només es pregunta si es vol o no la independència, no quina Catalunya es vol, perquè això ho hauria de decidir la Catalunya independent), i la desconfiança, el desànim o el pessimisme. De fet, tot això ja ho saben els organitzadors de les consultes i em sembla que tots hauran après dels errors del passat i podran potenciar els encerts ja assolits.
Estic segur que les consultes aniran bé, fins i tot molt bé. El sol fet de fer-les ja és un èxit enorme. I els resultats seran, segur, bons i esperançadors. Per això aquest és un moviment que continua preocupant i que farà augmentar la preocupació a mesura que avanci. Hi ha, però, una cosa que em preocupa: que l’entusiasme i la pressa no dugui a fer accions precipitades. Penso en l’organització de la consulta a ciutats molt grans o a ciutats, diguem-ne, poc predisposades. Penso sobretot en el cas de Barcelona, on un èxit seria definitiu i on un fracàs podria utilitzar-se per contrarestar tots els altres èxits. Per això no veig gens clar que la consulta de Barcelona es faci aviat. Em sembla que Barcelona hauria de venir al final de l’onada, com aquell que diu, hauria de ser l’onada grossa. En aquest cas, és important, molt important, tenir paciència, preparar les coses amb detall i amb calma, esperar el moment oportú i no deixar-se portar pels esdeveniments sinó controlar-los i dirigir-los.
Des del punt de vista de la política nacional, el que serà finalment més decisiu seran les conseqüències que es treguin de tot plegat. I aquí sí que tinc inquietud, molta. Com que la iniciativa ha estat molt bona, com que el desenvolupament es preveu molt bo, seria encara més desastrós que després no passés res, o passés ben poca cosa. Tots els esforços i les il·lusions posats en les consultes es podrien convertir en un bumerang que ens colpegés dolorosament a la cara.
Quan parlo de conseqüències no em refereixo només a la necessària reflexió que hauran de fer els partits catalans sobre les seves línies estratègiques, perquè això depèn d’ells. Sobretot em refereixo a les conseqüències que aquesta gran moguda tindrà en els ciutadans, en els electors, en els participants en les consultes, en els ajuntaments que les han recolzat. Vejam: els que s’hagin declarat ara explícitament sobiranistes, ¿votaran a les properes eleccions al Parlament de Catalunya opcions que s’hi hagin manifestat en contra o que se n’hagin mantingut al marge? No sabem, és clar, què faran els electors, però m’ho plantejo perquè no m’estranyaria que es produís un cas més d’incoherència política i que, amb una mà es votés independència i amb l’altre es votés com si no hagués passat res. La pregunta resulta encara més dura, més decisiva, quan penso en les eleccions municipals del 2011: aleshores sí que s’haurà de veure ben clar quines forces polítiques, quins ajuntaments, quines persones surten elegits. Perquè ha estat des dels municipis –en connivència amb els ajuntaments o no– que s’hauran fet les consultes. I la connivència o la manca de connivència hauria de ser decisiva a l’hora de renovar els ajuntaments per part dels electors sobiranistes.
Sí, aquestes conseqüències a mitjà i llarg termini em tenen preocupat. Perquè el procés engegat ara es clourà, en part, amb les municipals del 2011. Si el procés té èxit, la seva força haurà d’arribar almenys fins allà. Si no en té, l’energia generada s’anirà perdent pel camí. I això seria una llàstima. De fet, seria una derrota sobirana, sobiranista.
[TORNAR] |
|
|
|
