| |
 |
 |
| |
 |
En aquest espai hi podreu llegir,
ordenades cronològicament i
classificades per tema,
reflexions
breus de
Josep-Maria Terricabras
sobre qüestions d'actualitat. |
La Directiva Bolkestein
DIUMENGE, 1 DE MAIG DEL 2005 | Europa
Avui, primer de maig, és dia de reivindicació obrera. Els drets reconeguts als treballadors han sigut conquerits després d’anys i anys de lluites sindicals, d’oposició social, de persecució obrera i, és clar, després d’anys de violència, de dolor i d’injustícia.
Per això, la protecció de les garanties laborals i de l’estat del benestar s’han convertit en una de les reivindicacions més importants en les societats de capitalisme avançat. Per això també, els principis de política laboral i econòmica anunciats en la nova “Constitució Europea” ens han deixat a molts summament preocupats pel futur de tots, molt particularment pel futur dels més desafavorits, encara que -incomprensiblement, des del meu punt de vista- els sindicats europeus més importants hagin recolzat l’aprovació del text.
Lamentablement, crec que els que ens oposàvem a l’aprovació de la “Constitució” teníem raó. Hi ha molt elements que ens feien presagiar el que segurament ens caurà al damunt. Fixem-nos, si no, en la ja famosa “Directiva Bolkestein”. La Direcció General de Mercat Interior de la Unió Europea -dirigida pel Comissari Bolkestein- va publicar, el gener del 2004, una Directiva sobre serveis a Europa, també sobre serveis laborals. La Directiva vol liberalitzar completament els serveis i, per fer-ho, proposa que les empreses que tenen la seva seu en un país de la Unió però que tenen delegacions en altres països, puguin continuar aplicant en aquests altres països la legislació del país on tenen la seu. Això vol dir que els treballadors que l’empresa desplaci fora del seu país no quedaran protegits per les lleis de l’Estat d’acollida, sinó que s’hauran de regir per les lleis de l’Estat de procedència.
Imaginem el cas de polonesos o lituans que se’n van a treballar a França o a Alemanya. No seran les lleis d’aquests països les que els protegiran -ni pel que fa als salaris, ni pel que fa a la jornada laboral o a la seguretat social-, sinó les lleis, molt més febles i laxes, dels seus propis països. Si empreses alemanyes o franceses van a Polònia, també podran aplicar les lleis dels seus països d’origen, però no ho hauran de fer, sinó que podran aplicar les del país de recepció. No és malvat pensar que totes les empreses aplicaran sempre les més beneficioses per a elles. Ni és malvat pensar que això afavorirà totes les deslocalitzacions possibles en el si mateix de la Unió. I el que em sembla més clar és que això afavorirà el “dumping” social, és a dir, la desfeta, el desmuntatge i la precarització socials.
No en tinc cap dubte: el primer de maig ha de continuar essent una jornada de lluita reivindicativa. Si no es fa amb contundència, quan ens n’adonem ja serà massa tard.
|
|
|
ARXIU:
| << |
SETEMBRE 2010 |
>> |
| DL |
DM |
DC |
DJ |
DV |
DS |
DG |
| | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | | 27 | 28 | 29 | 30 | | | |
Mostrar-ho tot
ENLLAÇOS:
|
|
