El filòsof francès Jacques Derrida, de 74 anys, va morir el dissabte 9 d’octubre a resultes d’un càncer de pàncreas. Nascut en el si d’una família jueva algeriana, inicià els seus estudis a Alger però el 1949 es desplaçà a París, on va conèixer joves intel·lectuals com Pierre Bourdieu, Michel Deguy, Pierre Nora o Michel Serres. L’any 1952 entra a l'Ecole Normale Supérieure de París i segueix les classes de filosofia de Jean Hyppolite i Maurice de Gandillac i coneix Louis Althusser. El seu treball de llicenciatura porta per títol Le problème de la genèse dans la philosophie de Husserl. Trava amistat amb Michel Foucault i entra a l'Agrégation de Philosophie.

El 1962 ell i la seva família abandonen definitivament Algèria i s’instal·len, com tants pieds-noirs, a la regió de Niça. Aleshores comença una intensa activitat de conferències i publicacions i és nomenat (1964) professor assistent a l'Ecole Normale Supérieure de París, on ensenyarà durant una vintena d’anys i on assumirà la funció de director d’estudis. Paral·lelament realitza diverses estades en les universitats americanes més prestigioses (Yale, John Hopkins, etc...).

Els seus primers grans llibres són publicats el 1967, especialment De la Grammatologie, L'Écriture et la différence i La Voix et le Phénomène, obres que sintetitzen la seva activitat anterior com a conferenciant i que durant dècades marcaran nombrosos joves filòsofs, especialment als Estats Units. Al llarg dels anys setanta desenvolupa el seu concepte de Deconstrucció —terme introduït en el món filosòfic per Heidegger a Sein und Zeit—, que es proposa reexaminar les tesis ontològiques de la metafísica occidental, criticant el “logocentrisme” de la nostra tradició filosòfica. Aquest concepte de deconstrucció, que assaja alhora una síntesi de la psicoanàlisi, el marxisme i el heideggerianisme, ha obert nombrosos camps d’investigació als teòrics en diversos àmbits de recerca, particularment en el de la crítica literària.

Entre la vuitantena de llibres que formen la seva obra publicada, podem citar Circonfession (1987), Donner le Temps (1991), Spectres de Marx (1993), Politiques de l'amitié (1994), Le Monolinguisme de l'autre (1996), Adieu à Emmanuel Levinas (1997), Psyché, inventions de l'autre (1998), Donner la mort (1999), etc.

Jacques Derrida, que ha estat considerat un dels “pensadors del 68” juntament amb Roland Barthes, Gilles Deleuze, Jacques Lacan i Michel Foucault, era l’intel·lectual francès contemporani més conegut en les universitats del món sencer.



A continuació podeu llegir dues entrevistes a Jacques Derrida sobre el concepte de terrorisme després de l'11 de setembre i sobre el terme Deconstrucció.

Què és el terrorisme?

Què és la deconstrucció?