Aquesta setmana es compleixen els seixanta anys de l'adopció, per part de les Nacions Unides, de la Declaració Universal dels Drets Humans, la primera proclama internacional de la dignitat i la igualtat de drets inherents en totes les persones. Fins avui, la Declaració Universal es manté com la referència més important en qualsevol discussió sobre valors ètics, més enllà de consideracions ideològiques, nacionals i culturals.

No obstant, la consideració il·lustrada que fa la Declaració de la llibertat individual, la protecció social, les oportunitats econòmiques i el compromís amb la comunitat segueix sense ser, encara avui, universalment observada. Tràgicament, el genocidi torna a fer acte de presència, aquesta vegada al Sudan. La intensificació, des de l'atac als Estats Units el setembre de 2009, del programa de seguretat ha comportat l'intent de legitimar la “rendició extraordinària” (el trasllat internacional de presoners i sospitosos sense sotmetre'ls a un procés legal) i la tortura.

Per a moltes dones arreu del món, la violència domèstica i la discriminació a la feina són realitats quotidianes. Les minories pateixen estigmes, discriminació i violència en països desenvolupats i en vies de desenvolupament. La censura i la intimidació als mitjans de comunicació neguen el dret a la informació de milions de persones.

La pobresa és la nostra vergonya més gran. Pel cap baix, mil milions de persones viuen en la misèria, un 20% de la humanitat, als quals se'ls neguen diàriament drets tan bàsics com l'accés a una alimentació adequada i a aigua potable. Mentre persisteixin les enormes diferències entre rics i pobres, no podrem afirmar que avancem pel camí de veure complertes les ambicions fixades 60 anys enrere. (…)

Cliqueu aquí per continuar llegint aquest article, publicat a Project Syndicate el 13 de desembre del 2008.