Per un replantejament de la recerca mèdica

En un món ideal, la quantitat total dels diners gastats en recerca mèdica per prevenir o curar una malaltia seria proporcional a la seva gravetat i al nombre de persones que la pateixen. En el món real, el 90% d'aquesta despesa es destina a investigar circumstàncies responsables de només un 10% de les morts i les discapacitats causades per malalties d'abast mundial.

En altres paraules, les malalties causants del 90 per cent del que l'Organització Mundial de la Salut anomena la “càrrega mundial per malalties” rep només una desena part dels recursos mundials destinats a la recerca mèdica. D'això en resulta que milions de persones moren cada dia a causa de patologies per a les quals no hi ha nous medicaments a punt, mentre les companyies farmacèutiques destinen pressupostos bilionaris a desenvolupar solucions per la disfunció erèctil i la calvície.

Però culpar d'això les companyies farmacèutiques és adoptar una postura massa fàcil. Elles no s'implicaran en el desenvolupament de nous fàrmacs si no preveuen poder recuperar-ne els costos amb les vendes. Si es centren en malalties que afecten a la gent acomodada o a persones que viuen en països amb una assegurança nacional de salut, podran patentar tots els nous medicaments que descobreixin. Durant els 20 anys de vigència de la patent, tindran el monopoli de la venda del medicament i el comercialitzaran a preus alts.

Si les companyies farmacèutiques es dediquessin a les afeccions que només pateix la gent que no pot pagar un preu alt pels medicaments, no podrien esperar a cobrir les seves despeses de recerca, i menys encara obtenir cap mena de benefici. Tant se val quants dels seus directors estarien disposats a centrar-se en les patologies que causen la mort de tanta gent; si ho fessin, l'actual sistema d'incentius financers faria que els accionistes els acomiadessin, o que les seves companyies aviat quedessin fora del negoci. Llavors ja no podrien ajudar ningú. El problema, doncs, és amb el sistema i no amb les decisions dels individus que en formen part. (…)

Cliqueu aquí per continuar llegint aquest article, publicat a Project Sindicate el setembre de 2008.