| |
 |
 |
| |

Opinió |
 |
"Metrolingüisme", per Joan Melià |
 |
Als 50 anys de la mort d’Eugeni d'Ors, per Xavier Pla (Universitat de Girona) |
 |
Amèrica: raça indòmita, per Guillermo Gómez Santibáñez |
 |
Com sobreviurem els propers cent anys?, per Peter Sloterdijk |
 |
Conversa amb el filòsof iranià Ramin Jahabegloo, per Danny Postel |
 |
Conversant amb Steiner, per Gianni Vattimo |
 |
Entorn d'un "desbloqueig", per Josep Cruanyes i Toni Strubell |
 |
És el petroli, estúpid!, per Noam Chomsky |
 |
I ara què?, per Salvador Cardús |
 |
La construcció de la identitat, per Víctor Alexandre |
 |
La independència, per Miquel de Palol |
 |
La mayoría de los condenados por torturas han sido indultados, per Iñaki Iriondo |
 |
L'alliberament en el patiment, per Gianni Vattimo |
 |
Maquiavel en democràcia, per Jordi Graupera |
 |
Per a què serveix el professor?, per Umberto Eco |
 |
Petits i fratricides, per Hèctor López Bofill |
 |
Quatre “erres” contra el consumisme, per Leonardo Boff |
 |
Recull d'articles de Josep-Maria Terricabras |
 |
El debat sobre el terrorisme: selecció de textos |
 |
El papers de Salamanca: selecció de textos |
 |
Designi intel·ligent?, per Noam Chomsky |
 |
Encara som a temps de la revolució, per Toni Negri |
 |
Perspectiva comparada de la teoria de l’evolució en la societat i el món científic. Entrevista a Josep-Maria Terricabras |
 |
Quina ètica prevaldrà?, per Leonardo Boff |
 |
Discursos dobles, per D. Sam Abrams |
 |
Viure per consumir?, per Jean-Michel Dumay |
 |
Cap religió i un final a la guerra: com veuen els pensadors el futur, per Alok Jha |
 |
Paraules en lluita a Espanya, per Tracy Wilkinson |
 |
El dret a morir, per Peter Singer |
 |
Estimat senyor President: envia encara MÉS tropes (i vés-hi tu també!), de part de Michael Moore |
 |
Siguem educats: parlem en català, per Ferran Suay |
 |
Fi del victimisme?, per Ramon Tremosa |
 |
Israel, estat jueu i democràtic, per Jaume Renyer Alimbau |
 |
Hi ha un malentès de civilitzacions, no un xoc, per Jordi Llaonart |
 |
El valor de la dissidència, per Oriol Ponsatí-Murlà |
 |
Mestres, docents..., els atorguem l'autoritat i el respecte necessaris per educar?, per Susanna Fernández |
 |
La gran il·lusió Sarkozy, per Jean Bricmont |
 |
Debat als Estats Units: “Si tots les estudians tinguessin armes”, per Hasnain Kazim |
 |
Filosofia avui. Els filòsofs Alain Badiou i Slavoj Żižek en diàleg |
 |
El procés de N.P., per Rut Carandell |
 |
Patriotismes, per Joan F. Mira |
 |
La idea de Països Catalans té una base sòlida, per Arnau González |
 |
L'associació Catalans UK respon a 'The Independent' |
 |
La Fiesta nacional, per Víctor Alexandre |
 |
La Vanguardia, per Vicent Partal |
 |
El comunisme postmodern, per Gianni Vattimo |
 |
Filosofia, religió i misticisme, per Ernst Tugendhat |
 |
José Luis Morán, l'universalista de Benicàssim, per Víctor Alexandre |
 |
Can seixanta, per Josep M. Ballarín |
 |
No penseu pas bé, per Isabel-Clara Simó |
 |
Humanistes que busquen feina, per Joelle Verreet |
 |
Literatura en català: els protagonistes de la fira del llibre, per Franziska Bossy |
 |
Lluís Maria Xirinacs: una vida aprenent, pensant i practicant la no-violència, per Jordi Armadans |
 |
Pot ser suïcida el capitalisme?, per Leonardo Boff |
 |
El injuriante invicto Federico Jiménez Lozanitos, per Pedro Morón de la Fuente |
 |
Veneçuela: lliçons per als bolivarians, per Tariq Alí |
 |
Les conseqüències econòmiques del senyor Bush, per Joseph E. Stiglitz |
 |
Arquitecte insòlit, per Alfred Bosch |
 |
L'oficialitat del català: lleis, i no bones intencions, per Jaume Fàbrega |
 |
Carrer de la Pau, per Toni Sala |
 |
Guerra, depressió i bolca electoral: el que els espera als EUA al 2008, per Steve Fraser |
 |
Laïcitat i jocs de poder, per Gianni Vattimo |
 |
Mirar en la direcció errada. Bons i mals exemples, per Bernat Joan i Marí |
 |
Un cas com un cabàs, per Isabel-Clara Simó |
 |
“A les presons catalanes s’utilitzen excessivament i de forma inadequada els mitjans de coacció”, per Mauro Palma |
 |
Toca il·legalitzar, per Javier Sábada |
 |
Què en sabem del vot en blanc?, per Roger Buch |
 |
El setge espanyol a les llibertats, per Víctor Alexandre |
 |
Símptomes alarmants, per Joan Solà |
 |
Els set lligalls de la vergonya, per Josep Cruanyes i Toni Strubell (Comissió de la Dignitat) |
 |
Som els amos del món (III), per Noam Chomsky |
 |
El perquè del boicot a Israel, per Gianni Vattimo |
 |
Fantasmes de Franco, per Héctor López Bofill |
 |
Catalunya després del 9 de març, per Isidor Marí |
 |
Doblatge en règim d'esclavatge, per Víctor Alexandre |
 |
La Feria de Abril del PSC, per Víctor Alexandre |
 |
Espejos, per Eduardo Galeano |
 |
Un càlcul fred de l'escalfament global, per Joseph E. Stiglitz |
 |
L’expropiació feixista, per Josep Vergés |
 |
Grenlàndia celebrarà un referèndum sobre l'autogovern amb el vistiplau de Dinamarca |
 |
Una escletxa?, per Hervé Pi |
 |
Sobre el 1968, per Noam Chomsky |
 |
Caritat demostrada, per Peter Singer |
 |
"Carta oberta a Mario Vargas Llosa", per Toni Strubell |
 |
Cap a on va el capitalisme?, per Noam Chomsky |
 |
Entrevista a Bernardo Kliksberg, per Carine Mansour |
 |
Tuberculosi o pèrdua de cabell?, per Peter Singer |
 |
"Els Estats Units tenen, essencialment, un sistema de partit únic", per Noam Chomsky |
 |
Espanya no és Dinamarca, per David González |
 |
Entrevista al lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera |
 |
El retorn triomfal de John Maynard Keynes, per Joseph E. Stiglitz |
 |
Els drets humans necessiten d'institucions més fortes, per Mary Robinson i Desmond Tutu |
 |
"I escriuré els noms...", per Vicent Partal |
 |
Bona nit, per Rosa Calafat |
 |
Carta al Rei, per Toni Strubell i Trueta |
 |
I a sobre es pregunten per què, per Antoni Bassas |
 |
La política, fora de joc, per Gianni Vattimo |
 |
Humor negre i tuf de mort (1964), per Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" |
 |
Articles de Josep-Maria Terricabras sobre les eleccions a la UdG |
 |
Model de llengua, per Joan Solà |
 |
Entrevista a Josep-Maria Terricabras |
 |
La “pacificació” presidencial a llatinoamèrica, per Noam Chomsky |
 |
No fotem, per Vicent Partal |
 |
'Ius cogens', per Vicent Partal |
 |
Immigrants, fins quan?, per Toni Fernández |
 |
L’Estatut, sentenciat, per Josep-Maria Terricabras |
 |
La manifestació necessària, per Josep-Maria Terricabras |
 |
Manifestació per canviar el futur, per Josep-Maria Terricabras |
 |
Iniciativa social i lideratge polític, per Josep-Maria Terricabras |
 |
¿Per què ho comparen amb Kosovo?, per Josep-Maria Terricabras |
 |
En la mort de Raimon Panikkar, per Josep-Maria Terricabras |
 |
De la vergonya a l'esperança, per Hèctor López Bofill |
 |
"Frédérick Bousquet, el català invisible", per Víctor Alexandre |
 |

 |
 |
|
Tuberculosi o pèrdua de cabell?, per Peter Singer

Per un replantejament de la recerca mèdica
En un món ideal, la quantitat total dels diners gastats en recerca mèdica per prevenir o curar una malaltia seria proporcional a la seva gravetat i al nombre de persones que la pateixen. En el món real, el 90% d'aquesta despesa es destina a investigar circumstàncies responsables de només un 10% de les morts i les discapacitats causades per malalties d'abast mundial.
En altres paraules, les malalties causants del 90 per cent del que l'Organització Mundial de la Salut anomena la “càrrega mundial per malalties” rep només una desena part dels recursos mundials destinats a la recerca mèdica. D'això en resulta que milions de persones moren cada dia a causa de patologies per a les quals no hi ha nous medicaments a punt, mentre les companyies farmacèutiques destinen pressupostos bilionaris a desenvolupar solucions per la disfunció erèctil i la calvície.
Però culpar d'això les companyies farmacèutiques és adoptar una postura massa fàcil. Elles no s'implicaran en el desenvolupament de nous fàrmacs si no preveuen poder recuperar-ne els costos amb les vendes. Si es centren en malalties que afecten a la gent acomodada o a persones que viuen en països amb una assegurança nacional de salut, podran patentar tots els nous medicaments que descobreixin. Durant els 20 anys de vigència de la patent, tindran el monopoli de la venda del medicament i el comercialitzaran a preus alts.
Si les companyies farmacèutiques es dediquessin a les afeccions que només pateix la gent que no pot pagar un preu alt pels medicaments, no podrien esperar a cobrir les seves despeses de recerca, i menys encara obtenir cap mena de benefici. Tant se val quants dels seus directors estarien disposats a centrar-se en les patologies que causen la mort de tanta gent; si ho fessin, l'actual sistema d'incentius financers faria que els accionistes els acomiadessin, o que les seves companyies aviat quedessin fora del negoci. Llavors ja no podrien ajudar ningú. El problema, doncs, és amb el sistema i no amb les decisions dels individus que en formen part.
(…)
Cliqueu aquí per continuar llegint aquest article, publicat a Project Sindicate el setembre de 2008.



 |
|
|
© Terricabras-Nogueras, SL | |
Darrera actualització: 07/09/2010 18:06:25 |
|