Els mercats tenen deficiències que els són inherents i que coneixem bé. Una d'elles és l'absència de còmput dels costos de tot allò que no forma part de transaccions. Aquests “externalismes” poden ser immensos. Això és particularment característic de les institucions financeres.

La seva tasca és assumir riscos, calculant els costos que aquests els poden ocasionar. Però no tenen en compte les conseqüències de les seves pèrdues per a l'economia en conjunt.

Així doncs, el mercat financer “menysté riscos” i és “sistemàticament ineficient”, tal i com John Eatwell i Lance Taylor escrivien fa una dècada, alertant del perill extrem que representava la liberalització financera i recordant la magnitud de la depesa que fins llavors havia ocasionat –i proposant, alhora, solucions que han estat ignorades.

L'amenaça s'agreujà quan l'administració Clinton va derogar la “Glass-Steagall act” de 1933, liberalitzant així les institucions financeres “per poder competir en la nova economia”, segons paraules del mateix Clinton –i, també, “autodestruint, acabant amb l'economia general i amb la confiança internacional en el sistema bancari dels EUA”, afegia l'analista financera Nomi Prins. (...)

Cliqueu aquí per continuar llegint aquest article, publicat a BBCNews, el 19 de setembre de 2008.