Jesús va dir que hem de donar almoines en privat en comptes de fer-ho quan els demés ens miren. Això ha contribuït a la creença que qui fa bones accions en públic, ho deu fer mogut pel desig de guanyar-se la reputació d’altruista. Potser, quan ningú està mirant, no sigui tan generós amb tothom.

Aquesta idea pot fer-nos sentir rebuig envers la mena de reconeixements que destaquen els noms dels filantròpics donants en sales de concerts, museus d'art o edificis universitaris. Sovint, aquests noms s'escriuen no només en les parets dels edificis, sinó també en tots aquells llocs clau que els administradors i els arquitectes creuen oportú.

Segons els psicòlegs evolucionistes, aquestes demostracions de caritat serien l'equivalent a l'exhibició que fa el paó mascle de la seva cua. Així com el paó mostra la seva salut i força exhibint la cua enorme –un malbaratament de recursos, considerat des d'un punt de vista pràctic–, aquestes costoses mostres públiques de beneficència són senyals enviats als companys potencials que hom posseeix recursos suficients, i de sobres.

Des d'un punt de vista ètic, no obstant, no podríem tenir moltes reserves sobre la puresa dels motius pels quals s'ha fet la donació? Segurament el que importi sigui que s'ha donat alguna cosa a una causa justa. Podríem veure amb bons ulls la inauguració d'una nova i luxosa sala de concerts, però no precisament perquè el nom del patrocinador estigui esculpit a la façana de marbre. Amb tot, podríem preguntar-nos si, en un món en el qual 25.000 nens moren cada dia de gana, innecessàriament, el que més es necessita sigui una nova sala de concerts. (...)

Cliqueu aquí per continuar llegint aquest article, publicat a Project Syndicate, el 21 de juny de 2008.