| |
 |
 |
| |

Opinió |
 |
"Metrolingüisme", per Joan Melià |
 |
Als 50 anys de la mort d’Eugeni d'Ors, per Xavier Pla (Universitat de Girona) |
 |
Amèrica: raça indòmita, per Guillermo Gómez Santibáñez |
 |
Com sobreviurem els propers cent anys?, per Peter Sloterdijk |
 |
Conversa amb el filòsof iranià Ramin Jahabegloo, per Danny Postel |
 |
Conversant amb Steiner, per Gianni Vattimo |
 |
Entorn d'un "desbloqueig", per Josep Cruanyes i Toni Strubell |
 |
És el petroli, estúpid!, per Noam Chomsky |
 |
I ara què?, per Salvador Cardús |
 |
La construcció de la identitat, per Víctor Alexandre |
 |
La independència, per Miquel de Palol |
 |
La mayoría de los condenados por torturas han sido indultados, per Iñaki Iriondo |
 |
L'alliberament en el patiment, per Gianni Vattimo |
 |
Maquiavel en democràcia, per Jordi Graupera |
 |
Per a què serveix el professor?, per Umberto Eco |
 |
Petits i fratricides, per Hèctor López Bofill |
 |
Quatre “erres” contra el consumisme, per Leonardo Boff |
 |
Recull d'articles de Josep-Maria Terricabras |
 |
El debat sobre el terrorisme: selecció de textos |
 |
El papers de Salamanca: selecció de textos |
 |
Designi intel·ligent?, per Noam Chomsky |
 |
Encara som a temps de la revolució, per Toni Negri |
 |
Perspectiva comparada de la teoria de l’evolució en la societat i el món científic. Entrevista a Josep-Maria Terricabras |
 |
Quina ètica prevaldrà?, per Leonardo Boff |
 |
Discursos dobles, per D. Sam Abrams |
 |
Viure per consumir?, per Jean-Michel Dumay |
 |
Cap religió i un final a la guerra: com veuen els pensadors el futur, per Alok Jha |
 |
Paraules en lluita a Espanya, per Tracy Wilkinson |
 |
El dret a morir, per Peter Singer |
 |
Estimat senyor President: envia encara MÉS tropes (i vés-hi tu també!), de part de Michael Moore |
 |
Siguem educats: parlem en català, per Ferran Suay |
 |
Fi del victimisme?, per Ramon Tremosa |
 |
Israel, estat jueu i democràtic, per Jaume Renyer Alimbau |
 |
Hi ha un malentès de civilitzacions, no un xoc, per Jordi Llaonart |
 |
El valor de la dissidència, per Oriol Ponsatí-Murlà |
 |
Mestres, docents..., els atorguem l'autoritat i el respecte necessaris per educar?, per Susanna Fernández |
 |
La gran il·lusió Sarkozy, per Jean Bricmont |
 |
Debat als Estats Units: “Si tots les estudians tinguessin armes”, per Hasnain Kazim |
 |
Filosofia avui. Els filòsofs Alain Badiou i Slavoj Żižek en diàleg |
 |
El procés de N.P., per Rut Carandell |
 |
Patriotismes, per Joan F. Mira |
 |
La idea de Països Catalans té una base sòlida, per Arnau González |
 |
L'associació Catalans UK respon a 'The Independent' |
 |
La Fiesta nacional, per Víctor Alexandre |
 |
La Vanguardia, per Vicent Partal |
 |
El comunisme postmodern, per Gianni Vattimo |
 |
Filosofia, religió i misticisme, per Ernst Tugendhat |
 |
José Luis Morán, l'universalista de Benicàssim, per Víctor Alexandre |
 |
Can seixanta, per Josep M. Ballarín |
 |
No penseu pas bé, per Isabel-Clara Simó |
 |
Humanistes que busquen feina, per Joelle Verreet |
 |
Literatura en català: els protagonistes de la fira del llibre, per Franziska Bossy |
 |
Lluís Maria Xirinacs: una vida aprenent, pensant i practicant la no-violència, per Jordi Armadans |
 |
Pot ser suïcida el capitalisme?, per Leonardo Boff |
 |
El injuriante invicto Federico Jiménez Lozanitos, per Pedro Morón de la Fuente |
 |
Veneçuela: lliçons per als bolivarians, per Tariq Alí |
 |
Les conseqüències econòmiques del senyor Bush, per Joseph E. Stiglitz |
 |
Arquitecte insòlit, per Alfred Bosch |
 |
L'oficialitat del català: lleis, i no bones intencions, per Jaume Fàbrega |
 |
Carrer de la Pau, per Toni Sala |
 |
Guerra, depressió i bolca electoral: el que els espera als EUA al 2008, per Steve Fraser |
 |
Laïcitat i jocs de poder, per Gianni Vattimo |
 |
Mirar en la direcció errada. Bons i mals exemples, per Bernat Joan i Marí |
 |
Un cas com un cabàs, per Isabel-Clara Simó |
 |
“A les presons catalanes s’utilitzen excessivament i de forma inadequada els mitjans de coacció”, per Mauro Palma |
 |
Toca il·legalitzar, per Javier Sábada |
 |
Què en sabem del vot en blanc?, per Roger Buch |
 |
El setge espanyol a les llibertats, per Víctor Alexandre |
 |
Símptomes alarmants, per Joan Solà |
 |
Els set lligalls de la vergonya, per Josep Cruanyes i Toni Strubell (Comissió de la Dignitat) |
 |
Som els amos del món (III), per Noam Chomsky |
 |
El perquè del boicot a Israel, per Gianni Vattimo |
 |
Fantasmes de Franco, per Héctor López Bofill |
 |
Catalunya després del 9 de març, per Isidor Marí |
 |
Doblatge en règim d'esclavatge, per Víctor Alexandre |
 |
La Feria de Abril del PSC, per Víctor Alexandre |
 |
Espejos, per Eduardo Galeano |
 |
Un càlcul fred de l'escalfament global, per Joseph E. Stiglitz |
 |
L’expropiació feixista, per Josep Vergés |
 |
Grenlàndia celebrarà un referèndum sobre l'autogovern amb el vistiplau de Dinamarca |
 |
Una escletxa?, per Hervé Pi |
 |
Sobre el 1968, per Noam Chomsky |
 |
Caritat demostrada, per Peter Singer |
 |
"Carta oberta a Mario Vargas Llosa", per Toni Strubell |
 |
Cap a on va el capitalisme?, per Noam Chomsky |
 |
Entrevista a Bernardo Kliksberg, per Carine Mansour |
 |
Tuberculosi o pèrdua de cabell?, per Peter Singer |
 |
"Els Estats Units tenen, essencialment, un sistema de partit únic", per Noam Chomsky |
 |
Espanya no és Dinamarca, per David González |
 |
Entrevista al lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera |
 |
El retorn triomfal de John Maynard Keynes, per Joseph E. Stiglitz |
 |
Els drets humans necessiten d'institucions més fortes, per Mary Robinson i Desmond Tutu |
 |
"I escriuré els noms...", per Vicent Partal |
 |
Bona nit, per Rosa Calafat |
 |
Carta al Rei, per Toni Strubell i Trueta |
 |
I a sobre es pregunten per què, per Antoni Bassas |
 |
La política, fora de joc, per Gianni Vattimo |
 |
Humor negre i tuf de mort (1964), per Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" |
 |
Articles de Josep-Maria Terricabras sobre les eleccions a la UdG |
 |
Model de llengua, per Joan Solà |
 |
Entrevista a Josep-Maria Terricabras |
 |
La “pacificació” presidencial a llatinoamèrica, per Noam Chomsky |
 |
No fotem, per Vicent Partal |
 |
'Ius cogens', per Vicent Partal |
 |
Immigrants, fins quan?, per Toni Fernández |
 |
L’Estatut, sentenciat, per Josep-Maria Terricabras |
 |
La manifestació necessària, per Josep-Maria Terricabras |
 |
Manifestació per canviar el futur, per Josep-Maria Terricabras |
 |
Iniciativa social i lideratge polític, per Josep-Maria Terricabras |
 |
¿Per què ho comparen amb Kosovo?, per Josep-Maria Terricabras |
 |
En la mort de Raimon Panikkar, per Josep-Maria Terricabras |
 |
De la vergonya a l'esperança, per Hèctor López Bofill |
 |
"Frédérick Bousquet, el català invisible", per Víctor Alexandre |
 |

 |
 |
|
L’expropiació feixista, per Josep Vergés

Per què obres tan diverses que haurien de beneficiar tots tenen la mateixa apassionada oposició? La primera resposta és que no beneficia tots, sinó catalans selectes.
L'Administració espanyola s'ha bastit a espatlles dels ciutadans durant tres segles de despotisme i monopolis i així actua. No estranyi que els projectes públics a Catalunya siguin tan contestats, ja sigui el transvasament de l'Ebre, el soterrament de l'AVE pels nassos de la Sagrada Família de Gaudí o la interconnexió a dit de la Unió Europea de la MAT. L'oposició local és enorme al Delta, Girona i Barcelona. Per què obres tan diverses que haurien de beneficiar tots tenen la mateixa apassionada oposició? La primera resposta és que no beneficia tots, sinó catalans selectes mentre les poblacions afectades reben tots els perjudicis. Els regants poca raó tenen cobrant per una aigua que no han pagat, però han convençut els caveros i altres del Delta que Barcelona s'endu el que és seu sense res a canvi. L'AVE és un tren caríssim que utilitzen quatre gats mentre tot Catalunya pateix el mal servei diari de Rodalies de Renfe. La MAT Espanya-França segueix un traçat NIMBY, Not In My Back Yard, per àrees despoblades i verges perquè la població afectada tingui poca força a l'hora de protestar i ja sabem que els arbres no parlen. El monopoli madrileny REE s'ha equivocat igual que el monopoli madrileny Renfe i les protestes al carrer i legals posen en perill l'AVE i la MAT jacobines.
Barcelona té una necessitat real d'aigua, com editorialitza Diari de Girona: "Les xarxes catalanes han d'estar connectades perquè és l'única manera que en episodis de sequera presents o futurs es pugui treure el màxim rendiment als cabals existents." Però quina necessitat tenim de connectar Madrid amb París sota la Sagrada Família? Londres està connectat amb Berlin sota la Torre Eiffel? Quina necessitat tenim que REE passi una línia de molt alta tensió MAT pel poc territori verge que queda a la sobrepoblada Catalunya? La MAT jacobina mostra com Madrid encara viu de l'expropiació feixista.
El Llibre Blanc d'Electricitat explica molt bé per què les línies d'alta tensió són tan mal vistes: "El rebuig social entre una carretera i una línia d'alta tensió és l'invers. Les carreteres són en general ben acceptades socialment i no així les línies d'alta tensió. El motiu és clar: la població sap que pot fer ús directe de la carretera propera doncs observa que guanya mobilitat i li facilita la comunicació. En canvi una línia d'alta tensió ha estat dissenyada precisament per a transportar lluny l'electricitat i en general no deixa cap benefici local, ni tan sols una millora del subministre elèctric de la zona." És el que veuen els 62 alcaldes contraris agrupats en AMMAT. El Llibre Blanc proposa compensar les poblacions afectades, però el monopoli madrileny REE ha fet nas de barraca, en connivència amb l'Administració socialista.. Traient de la caixa de morts tres lleis feixistes fa veure que una empresa privada, dirigida per l' empresari exministre socialista Luis Atienza, és un "servei públic" que pot expropiar sense ni pagar per endavant ni a preu de mercat. Les lleis feixistes del dictador Primo de Ribera el 1924 i del dictador Franco el 1954 i 1966 haurien de fer pujar el vermell socialista a la cara del ministre d'energia Joan Clos i del seu coequiper energètic del PSC Antoni Castells quan aquest mateix any 2008 dictaven expropiar a 8 cèntims els boscos, 67 cèntims els prats i uns esplèndids 88 cèntims els cultius, a preus fixats "unilateralmente por la Administración para proceder inmediatamente a la ocupación, postponiendo para otra etapa la determinación del Precio Justo." Els afectats cobraran la misèria i la fam quan convingui a REE que treu beneficis monopolistes sense pagar a preu de mercat el que expropia. Els monopolis madrilenys fan el que volen a Catalunya i són els propis ministres i consellers catalans del PSC qui fan la feina bruta als jacobins del PSOE amb lleis d'expropiació feixista que expliquen molt bé per què les línies d'alta tensió són tan mal visites a Girona que pateix, com tot Catalunya, un servei d'electricitat colonial.
Article publicat a Diari de Girona, el diumenge 1 de juny del 2008



 |
|
|