Dimecres, 8 de setembre de 2010
 

 
Opinió
"Metrolingüisme", per Joan Melià
Als 50 anys de la mort d’Eugeni d'Ors, per Xavier Pla (Universitat de Girona)
Amèrica: raça indòmita, per Guillermo Gómez Santibáñez
Com sobreviurem els propers cent anys?, per Peter Sloterdijk
Conversa amb el filòsof iranià Ramin Jahabegloo, per Danny Postel
Conversant amb Steiner, per Gianni Vattimo
Entorn d'un "desbloqueig", per Josep Cruanyes i Toni Strubell
És el petroli, estúpid!, per Noam Chomsky
I ara què?, per Salvador Cardús
La construcció de la identitat, per Víctor Alexandre
La independència, per Miquel de Palol
La mayoría de los condenados por torturas han sido indultados, per Iñaki Iriondo
L'alliberament en el patiment, per Gianni Vattimo
Maquiavel en democràcia, per Jordi Graupera
Per a què serveix el professor?, per Umberto Eco
Petits i fratricides, per Hèctor López Bofill
Quatre “erres” contra el consumisme, per Leonardo Boff
Recull d'articles de Josep-Maria Terricabras
El debat sobre el terrorisme: selecció de textos
El papers de Salamanca: selecció de textos
Designi intel·ligent?, per Noam Chomsky
Encara som a temps de la revolució, per Toni Negri
Perspectiva comparada de la teoria de l’evolució en la societat i el món científic. Entrevista a Josep-Maria Terricabras
Quina ètica prevaldrà?, per Leonardo Boff
Discursos dobles, per D. Sam Abrams
Viure per consumir?, per Jean-Michel Dumay
Cap religió i un final a la guerra: com veuen els pensadors el futur, per Alok Jha
Paraules en lluita a Espanya, per Tracy Wilkinson
El dret a morir, per Peter Singer
Estimat senyor President: envia encara MÉS tropes (i vés-hi tu també!), de part de Michael Moore
Siguem educats: parlem en català, per Ferran Suay
Fi del victimisme?, per Ramon Tremosa
Israel, estat jueu i democràtic, per Jaume Renyer Alimbau
Hi ha un malentès de civilitzacions, no un xoc, per Jordi Llaonart
El valor de la dissidència, per Oriol Ponsatí-Murlà
Mestres, docents..., els atorguem l'autoritat i el respecte necessaris per educar?, per Susanna Fernández
La gran il·lusió Sarkozy, per Jean Bricmont
Debat als Estats Units: “Si tots les estudians tinguessin armes”, per Hasnain Kazim
Filosofia avui. Els filòsofs Alain Badiou i Slavoj Żižek en diàleg
El procés de N.P., per Rut Carandell
Patriotismes, per Joan F. Mira
La idea de Països Catalans té una base sòlida, per Arnau González
L'associació Catalans UK respon a 'The Independent'
La Fiesta nacional, per Víctor Alexandre
La Vanguardia, per Vicent Partal
El comunisme postmodern, per Gianni Vattimo
Filosofia, religió i misticisme, per Ernst Tugendhat
José Luis Morán, l'universalista de Benicàssim, per Víctor Alexandre
Can seixanta, per Josep M. Ballarín
No penseu pas bé, per Isabel-Clara Simó
Humanistes que busquen feina, per Joelle Verreet
Literatura en català: els protagonistes de la fira del llibre, per Franziska Bossy
Lluís Maria Xirinacs: una vida aprenent, pensant i practicant la no-violència, per Jordi Armadans
Pot ser suïcida el capitalisme?, per Leonardo Boff
El injuriante invicto Federico Jiménez Lozanitos, per Pedro Morón de la Fuente
Veneçuela: lliçons per als bolivarians, per Tariq Alí
Les conseqüències econòmiques del senyor Bush, per Joseph E. Stiglitz
Arquitecte insòlit, per Alfred Bosch
L'oficialitat del català: lleis, i no bones intencions, per Jaume Fàbrega
Carrer de la Pau, per Toni Sala
Guerra, depressió i bolca electoral: el que els espera als EUA al 2008, per Steve Fraser
Laïcitat i jocs de poder, per Gianni Vattimo
Mirar en la direcció errada. Bons i mals exemples, per Bernat Joan i Marí
Un cas com un cabàs, per Isabel-Clara Simó
“A les presons catalanes s’utilitzen excessivament i de forma inadequada els mitjans de coacció”, per Mauro Palma
Toca il·legalitzar, per Javier Sábada
Què en sabem del vot en blanc?, per Roger Buch
El setge espanyol a les llibertats, per Víctor Alexandre
Símptomes alarmants, per Joan Solà
Els set lligalls de la vergonya, per Josep Cruanyes i Toni Strubell (Comissió de la Dignitat)
Som els amos del món (III), per Noam Chomsky
El perquè del boicot a Israel, per Gianni Vattimo
Fantasmes de Franco, per Héctor López Bofill
Catalunya després del 9 de març, per Isidor Marí
Doblatge en règim d'esclavatge, per Víctor Alexandre
La Feria de Abril del PSC, per Víctor Alexandre
Espejos, per Eduardo Galeano
Un càlcul fred de l'escalfament global, per Joseph E. Stiglitz
L’expropiació feixista, per Josep Vergés
Grenlàndia celebrarà un referèndum sobre l'autogovern amb el vistiplau de Dinamarca
Una escletxa?, per Hervé Pi
Sobre el 1968, per Noam Chomsky
Caritat demostrada, per Peter Singer
"Carta oberta a Mario Vargas Llosa", per Toni Strubell
Cap a on va el capitalisme?, per Noam Chomsky
Entrevista a Bernardo Kliksberg, per Carine Mansour
Tuberculosi o pèrdua de cabell?, per Peter Singer
"Els Estats Units tenen, essencialment, un sistema de partit únic", per Noam Chomsky
Espanya no és Dinamarca, per David González
Entrevista al lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera
El retorn triomfal de John Maynard Keynes, per Joseph E. Stiglitz
Els drets humans necessiten d'institucions més fortes, per Mary Robinson i Desmond Tutu
"I escriuré els noms...", per Vicent Partal
Bona nit, per Rosa Calafat
Carta al Rei, per Toni Strubell i Trueta
I a sobre es pregunten per què, per Antoni Bassas
La política, fora de joc, per Gianni Vattimo
Humor negre i tuf de mort (1964), per Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo"
Articles de Josep-Maria Terricabras sobre les eleccions a la UdG
Model de llengua, per Joan Solà
Entrevista a Josep-Maria Terricabras
La “pacificació” presidencial a llatinoamèrica, per Noam Chomsky
No fotem, per Vicent Partal
'Ius cogens', per Vicent Partal
Immigrants, fins quan?, per Toni Fernández
L’Estatut, sentenciat, per Josep-Maria Terricabras
La manifestació necessària, per Josep-Maria Terricabras
Manifestació per canviar el futur, per Josep-Maria Terricabras
Iniciativa social i lideratge polític, per Josep-Maria Terricabras
¿Per què ho comparen amb Kosovo?, per Josep-Maria Terricabras
En la mort de Raimon Panikkar, per Josep-Maria Terricabras
De la vergonya a l'esperança, per Hèctor López Bofill
"Frédérick Bousquet, el català invisible", per Víctor Alexandre

 Tornar
  L’expropiació feixista, per Josep Vergés


 Ampliar imatge
 Ampliar imatge
Per què obres tan diverses que haurien de beneficiar tots tenen la mateixa apassionada oposició? La primera resposta és que no beneficia tots, sinó catalans selectes.

L'Administració espanyola s'ha bastit a espatlles dels ciutadans durant tres segles de despotisme i monopolis i així actua. No estranyi que els projectes públics a Catalunya siguin tan contestats, ja sigui el transvasament de l'Ebre, el soterrament de l'AVE pels nassos de la Sagrada Família de Gaudí o la interconnexió a dit de la Unió Europea de la MAT. L'oposició local és enorme al Delta, Girona i Barcelona. Per què obres tan diverses que haurien de beneficiar tots tenen la mateixa apassionada oposició? La primera resposta és que no beneficia tots, sinó catalans selectes mentre les poblacions afectades reben tots els perjudicis. Els regants poca raó tenen cobrant per una aigua que no han pagat, però han convençut els caveros i altres del Delta que Barcelona s'endu el que és seu sense res a canvi. L'AVE és un tren caríssim que utilitzen quatre gats mentre tot Catalunya pateix el mal servei diari de Rodalies de Renfe. La MAT Espanya-França segueix un traçat NIMBY, Not In My Back Yard, per àrees despoblades i verges perquè la població afectada tingui poca força a l'hora de protestar i ja sabem que els arbres no parlen. El monopoli madrileny REE s'ha equivocat igual que el monopoli madrileny Renfe i les protestes al carrer i legals posen en perill l'AVE i la MAT jacobines.

Barcelona té una necessitat real d'aigua, com editorialitza Diari de Girona: "Les xarxes catalanes han d'estar connectades perquè és l'única manera que en episodis de sequera presents o futurs es pugui treure el màxim rendiment als cabals existents." Però quina necessitat tenim de connectar Madrid amb París sota la Sagrada Família? Londres està connectat amb Berlin sota la Torre Eiffel? Quina necessitat tenim que REE passi una línia de molt alta tensió MAT pel poc territori verge que queda a la sobrepoblada Catalunya? La MAT jacobina mostra com Madrid encara viu de l'expropiació feixista.

El Llibre Blanc d'Electricitat explica molt bé per què les línies d'alta tensió són tan mal vistes: "El rebuig social entre una carretera i una línia d'alta tensió és l'invers. Les carreteres són en general ben acceptades socialment i no així les línies d'alta tensió. El motiu és clar: la població sap que pot fer ús directe de la carretera propera doncs observa que guanya mobilitat i li facilita la comunicació. En canvi una línia d'alta tensió ha estat dissenyada precisament per a transportar lluny l'electricitat i en general no deixa cap benefici local, ni tan sols una millora del subministre elèctric de la zona." És el que veuen els 62 alcaldes contraris agrupats en AMMAT. El Llibre Blanc proposa compensar les poblacions afectades, però el monopoli madrileny REE ha fet nas de barraca, en connivència amb l'Administració socialista.. Traient de la caixa de morts tres lleis feixistes fa veure que una empresa privada, dirigida per l'empresari exministre socialista Luis Atienza, és un "servei públic" que pot expropiar sense ni pagar per endavant ni a preu de mercat. Les lleis feixistes del dictador Primo de Ribera el 1924 i del dictador Franco el 1954 i 1966 haurien de fer pujar el vermell socialista a la cara del ministre d'energia Joan Clos i del seu coequiper energètic del PSC Antoni Castells quan aquest mateix any 2008 dictaven expropiar a 8 cèntims els boscos, 67 cèntims els prats i uns esplèndids 88 cèntims els cultius, a preus fixats "unilateralmente por la Administración para proceder inmediatamente a la ocupación, postponiendo para otra etapa la determinación del Precio Justo." Els afectats cobraran la misèria i la fam quan convingui a REE que treu beneficis monopolistes sense pagar a preu de mercat el que expropia. Els monopolis madrilenys fan el que volen a Catalunya i són els propis ministres i consellers catalans del PSC qui fan la feina bruta als jacobins del PSOE amb lleis d'expropiació feixista que expliquen molt bé per què les línies d'alta tensió són tan mal visites a Girona que pateix, com tot Catalunya, un servei d'electricitat colonial.

Article publicat a Diari de Girona, el diumenge 1 de juny del 2008



 
 Tornar


 
USUARI


CONTRASENYA
   Entrar
 
Us voleu registrar gratuïtament?
Heu oblidat la contrasenya?
Us voleu subscriure?
Coneixeu els avantatges de ser subscriptor?

 
QUÈ VOLEU CERCAR?
   Entrar
 
A QUINA SECCIÓ?
  © Terricabras-Nogueras, SL  | Darrera actualització: 07/09/2010 18:06:25