Per què obres tan diverses que haurien de beneficiar tots tenen la mateixa apassionada oposició? La primera resposta és que no beneficia tots, sinó catalans selectes.

L'Administració espanyola s'ha bastit a espatlles dels ciutadans durant tres segles de despotisme i monopolis i així actua. No estranyi que els projectes públics a Catalunya siguin tan contestats, ja sigui el transvasament de l'Ebre, el soterrament de l'AVE pels nassos de la Sagrada Família de Gaudí o la interconnexió a dit de la Unió Europea de la MAT. L'oposició local és enorme al Delta, Girona i Barcelona. Per què obres tan diverses que haurien de beneficiar tots tenen la mateixa apassionada oposició? La primera resposta és que no beneficia tots, sinó catalans selectes mentre les poblacions afectades reben tots els perjudicis. Els regants poca raó tenen cobrant per una aigua que no han pagat, però han convençut els caveros i altres del Delta que Barcelona s'endu el que és seu sense res a canvi. L'AVE és un tren caríssim que utilitzen quatre gats mentre tot Catalunya pateix el mal servei diari de Rodalies de Renfe. La MAT Espanya-França segueix un traçat NIMBY, Not In My Back Yard, per àrees despoblades i verges perquè la població afectada tingui poca força a l'hora de protestar i ja sabem que els arbres no parlen. El monopoli madrileny REE s'ha equivocat igual que el monopoli madrileny Renfe i les protestes al carrer i legals posen en perill l'AVE i la MAT jacobines.

Barcelona té una necessitat real d'aigua, com editorialitza Diari de Girona: "Les xarxes catalanes han d'estar connectades perquè és l'única manera que en episodis de sequera presents o futurs es pugui treure el màxim rendiment als cabals existents." Però quina necessitat tenim de connectar Madrid amb París sota la Sagrada Família? Londres està connectat amb Berlin sota la Torre Eiffel? Quina necessitat tenim que REE passi una línia de molt alta tensió MAT pel poc territori verge que queda a la sobrepoblada Catalunya? La MAT jacobina mostra com Madrid encara viu de l'expropiació feixista.

El Llibre Blanc d'Electricitat explica molt bé per què les línies d'alta tensió són tan mal vistes: "El rebuig social entre una carretera i una línia d'alta tensió és l'invers. Les carreteres són en general ben acceptades socialment i no així les línies d'alta tensió. El motiu és clar: la població sap que pot fer ús directe de la carretera propera doncs observa que guanya mobilitat i li facilita la comunicació. En canvi una línia d'alta tensió ha estat dissenyada precisament per a transportar lluny l'electricitat i en general no deixa cap benefici local, ni tan sols una millora del subministre elèctric de la zona." És el que veuen els 62 alcaldes contraris agrupats en AMMAT. El Llibre Blanc proposa compensar les poblacions afectades, però el monopoli madrileny REE ha fet nas de barraca, en connivència amb l'Administració socialista.. Traient de la caixa de morts tres lleis feixistes fa veure que una empresa privada, dirigida per l'empresari exministre socialista Luis Atienza, és un "servei públic" que pot expropiar sense ni pagar per endavant ni a preu de mercat. Les lleis feixistes del dictador Primo de Ribera el 1924 i del dictador Franco el 1954 i 1966 haurien de fer pujar el vermell socialista a la cara del ministre d'energia Joan Clos i del seu coequiper energètic del PSC Antoni Castells quan aquest mateix any 2008 dictaven expropiar a 8 cèntims els boscos, 67 cèntims els prats i uns esplèndids 88 cèntims els cultius, a preus fixats "unilateralmente por la Administración para proceder inmediatamente a la ocupación, postponiendo para otra etapa la determinación del Precio Justo." Els afectats cobraran la misèria i la fam quan convingui a REE que treu beneficis monopolistes sense pagar a preu de mercat el que expropia. Els monopolis madrilenys fan el que volen a Catalunya i són els propis ministres i consellers catalans del PSC qui fan la feina bruta als jacobins del PSOE amb lleis d'expropiació feixista que expliquen molt bé per què les línies d'alta tensió són tan mal visites a Girona que pateix, com tot Catalunya, un servei d'electricitat colonial.

Article publicat a Diari de Girona, el diumenge 1 de juny del 2008