Ja fa quatre anys que Eduardo Galeano, el conegudíssim escriptor uruguaià, va publicar Bocas del tiempo. Des de llavors i fins aquest passat 15 d'abril, només havíem pogut gaudir dels articles que regularment publica a La Jornada. Ara però, Galeano irromp de nou en el món editorial amb Espejos: una historia casi universal.

Espejos es presenta com el relat de la història de la humanitat, des dels seus primers anys fins els nostres dies, explicada a partir de fets poc coneguts i narrats per gent anònima, per qui no usa corones ni forma part de les cimeres de Davos. El text que us oferim a continuació és la traducció al català del primer capítol d'aquest inventari general del món que fa Eduardo Galeano.

MIRALLS
(Espejos)

Els miralls són plens de gent.
Els invisibles ens veuen.
Els oblidats ens recorden.
Quan ens veiem, els veiem.
Quan marxem, se'n van?
De desig som.

La vida, sense nom, sense memòria, estava sola. Tenia mans, però no tenia ningú a qui tocar. Tenia boca, però no tenia ningú amb qui parlar. La vida era una i, essent-ne una, era ninguna.

Llavors el desig disparà l'arc. I la sageta de desig partí pel mig la vida, i la vida esdevingué en dues.

Ambdues es van trobar i rigueren. Els feia riure veure's, i també tocar-se. (...)

Cliqueu aquí per continuar llegint aquest article, publicat a La Jornada el 15 d'abril de 2008.