| |
 |
 |
| |

Opinió |
 |
"Metrolingüisme", per Joan Melià |
 |
Als 50 anys de la mort d’Eugeni d'Ors, per Xavier Pla (Universitat de Girona) |
 |
Amèrica: raça indòmita, per Guillermo Gómez Santibáñez |
 |
Com sobreviurem els propers cent anys?, per Peter Sloterdijk |
 |
Conversa amb el filòsof iranià Ramin Jahabegloo, per Danny Postel |
 |
Conversant amb Steiner, per Gianni Vattimo |
 |
Entorn d'un "desbloqueig", per Josep Cruanyes i Toni Strubell |
 |
És el petroli, estúpid!, per Noam Chomsky |
 |
I ara què?, per Salvador Cardús |
 |
La construcció de la identitat, per Víctor Alexandre |
 |
La independència, per Miquel de Palol |
 |
La mayoría de los condenados por torturas han sido indultados, per Iñaki Iriondo |
 |
L'alliberament en el patiment, per Gianni Vattimo |
 |
Maquiavel en democràcia, per Jordi Graupera |
 |
Per a què serveix el professor?, per Umberto Eco |
 |
Petits i fratricides, per Hèctor López Bofill |
 |
Quatre “erres” contra el consumisme, per Leonardo Boff |
 |
Recull d'articles de Josep-Maria Terricabras |
 |
El debat sobre el terrorisme: selecció de textos |
 |
El papers de Salamanca: selecció de textos |
 |
Designi intel·ligent?, per Noam Chomsky |
 |
Encara som a temps de la revolució, per Toni Negri |
 |
Perspectiva comparada de la teoria de l’evolució en la societat i el món científic. Entrevista a Josep-Maria Terricabras |
 |
Quina ètica prevaldrà?, per Leonardo Boff |
 |
Discursos dobles, per D. Sam Abrams |
 |
Viure per consumir?, per Jean-Michel Dumay |
 |
Cap religió i un final a la guerra: com veuen els pensadors el futur, per Alok Jha |
 |
Paraules en lluita a Espanya, per Tracy Wilkinson |
 |
El dret a morir, per Peter Singer |
 |
Estimat senyor President: envia encara MÉS tropes (i vés-hi tu també!), de part de Michael Moore |
 |
Siguem educats: parlem en català, per Ferran Suay |
 |
Fi del victimisme?, per Ramon Tremosa |
 |
Israel, estat jueu i democràtic, per Jaume Renyer Alimbau |
 |
Hi ha un malentès de civilitzacions, no un xoc, per Jordi Llaonart |
 |
El valor de la dissidència, per Oriol Ponsatí-Murlà |
 |
Mestres, docents..., els atorguem l'autoritat i el respecte necessaris per educar?, per Susanna Fernández |
 |
La gran il·lusió Sarkozy, per Jean Bricmont |
 |
Debat als Estats Units: “Si tots les estudians tinguessin armes”, per Hasnain Kazim |
 |
Filosofia avui. Els filòsofs Alain Badiou i Slavoj Żižek en diàleg |
 |
El procés de N.P., per Rut Carandell |
 |
Patriotismes, per Joan F. Mira |
 |
La idea de Països Catalans té una base sòlida, per Arnau González |
 |
L'associació Catalans UK respon a 'The Independent' |
 |
La Fiesta nacional, per Víctor Alexandre |
 |
La Vanguardia, per Vicent Partal |
 |
El comunisme postmodern, per Gianni Vattimo |
 |
Filosofia, religió i misticisme, per Ernst Tugendhat |
 |
José Luis Morán, l'universalista de Benicàssim, per Víctor Alexandre |
 |
Can seixanta, per Josep M. Ballarín |
 |
No penseu pas bé, per Isabel-Clara Simó |
 |
Humanistes que busquen feina, per Joelle Verreet |
 |
Literatura en català: els protagonistes de la fira del llibre, per Franziska Bossy |
 |
Lluís Maria Xirinacs: una vida aprenent, pensant i practicant la no-violència, per Jordi Armadans |
 |
Pot ser suïcida el capitalisme?, per Leonardo Boff |
 |
El injuriante invicto Federico Jiménez Lozanitos, per Pedro Morón de la Fuente |
 |
Veneçuela: lliçons per als bolivarians, per Tariq Alí |
 |
Les conseqüències econòmiques del senyor Bush, per Joseph E. Stiglitz |
 |
Arquitecte insòlit, per Alfred Bosch |
 |
L'oficialitat del català: lleis, i no bones intencions, per Jaume Fàbrega |
 |
Carrer de la Pau, per Toni Sala |
 |
Guerra, depressió i bolca electoral: el que els espera als EUA al 2008, per Steve Fraser |
 |
Laïcitat i jocs de poder, per Gianni Vattimo |
 |
Mirar en la direcció errada. Bons i mals exemples, per Bernat Joan i Marí |
 |
Un cas com un cabàs, per Isabel-Clara Simó |
 |
“A les presons catalanes s’utilitzen excessivament i de forma inadequada els mitjans de coacció”, per Mauro Palma |
 |
Toca il·legalitzar, per Javier Sábada |
 |
Què en sabem del vot en blanc?, per Roger Buch |
 |
El setge espanyol a les llibertats, per Víctor Alexandre |
 |
Símptomes alarmants, per Joan Solà |
 |
Els set lligalls de la vergonya, per Josep Cruanyes i Toni Strubell (Comissió de la Dignitat) |
 |
Som els amos del món (III), per Noam Chomsky |
 |
El perquè del boicot a Israel, per Gianni Vattimo |
 |
Fantasmes de Franco, per Héctor López Bofill |
 |
Catalunya després del 9 de març, per Isidor Marí |
 |
Doblatge en règim d'esclavatge, per Víctor Alexandre |
 |
La Feria de Abril del PSC, per Víctor Alexandre |
 |
Espejos, per Eduardo Galeano |
 |
Un càlcul fred de l'escalfament global, per Joseph E. Stiglitz |
 |
L’expropiació feixista, per Josep Vergés |
 |
Grenlàndia celebrarà un referèndum sobre l'autogovern amb el vistiplau de Dinamarca |
 |
Una escletxa?, per Hervé Pi |
 |
Sobre el 1968, per Noam Chomsky |
 |
Caritat demostrada, per Peter Singer |
 |
"Carta oberta a Mario Vargas Llosa", per Toni Strubell |
 |
Cap a on va el capitalisme?, per Noam Chomsky |
 |
Entrevista a Bernardo Kliksberg, per Carine Mansour |
 |
Tuberculosi o pèrdua de cabell?, per Peter Singer |
 |
"Els Estats Units tenen, essencialment, un sistema de partit únic", per Noam Chomsky |
 |
Espanya no és Dinamarca, per David González |
 |
Entrevista al lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera |
 |
El retorn triomfal de John Maynard Keynes, per Joseph E. Stiglitz |
 |
Els drets humans necessiten d'institucions més fortes, per Mary Robinson i Desmond Tutu |
 |
"I escriuré els noms...", per Vicent Partal |
 |
Bona nit, per Rosa Calafat |
 |
Carta al Rei, per Toni Strubell i Trueta |
 |
I a sobre es pregunten per què, per Antoni Bassas |
 |
La política, fora de joc, per Gianni Vattimo |
 |
Humor negre i tuf de mort (1964), per Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" |
 |
Articles de Josep-Maria Terricabras sobre les eleccions a la UdG |
 |
Model de llengua, per Joan Solà |
 |
Entrevista a Josep-Maria Terricabras |
 |
La “pacificació” presidencial a llatinoamèrica, per Noam Chomsky |
 |
No fotem, per Vicent Partal |
 |
'Ius cogens', per Vicent Partal |
 |
Immigrants, fins quan?, per Toni Fernández |
 |
L’Estatut, sentenciat, per Josep-Maria Terricabras |
 |
La manifestació necessària, per Josep-Maria Terricabras |
 |
Manifestació per canviar el futur, per Josep-Maria Terricabras |
 |
Iniciativa social i lideratge polític, per Josep-Maria Terricabras |
 |
¿Per què ho comparen amb Kosovo?, per Josep-Maria Terricabras |
 |
En la mort de Raimon Panikkar, per Josep-Maria Terricabras |
 |
De la vergonya a l'esperança, per Hèctor López Bofill |
 |
Memòria de Raimon Panikkar, per Josep-Maria Terricabras |
 |
"Frédérick Bousquet, el català invisible", per Víctor Alexandre |
 |

 |
 |
|
Doblatge en règim d'esclavatge, per Víctor Alexandre

De tempesta en un got d’aigua podríem qualificar el rebombori que s’ha
creat entorn de la futura estrena a Catalunya de la pel·lícula “Vicky
Cristina Barcelona”, de Woody Allen, en el sentit que es projectarà
només en versió original anglesa i en versió doblada al català, però no
doblada a l’espanyol. Quin problema hi ha? “Hi ha gent que no entén el
català”, responen alguns. I com és possible?, caldria preguntar-los. Més
que res perquè els qui diuen això, que hi ha gent que no entén el
català, són els mateixos que diuen que aquest país és bilingüe. Si
Catalunya és bilingüe i tothom és competent en català i en espanyol, com
pot ser que hi hagi persones que es declarin monolingües? En què quedem,
Catalunya és bilingüe, sí o no? L’arma llancívola del bilingüisme que
utilitzen els espanyolistes per mantenir l’hegemonia castellana tot
donant al català un caràcter merament ornamental i domèstic es torna
aquí contra ells i posa en evidència la fal·làcia de la seva proclama.
Si Catalunya és bilingüe, com és que els espectadors catalanoparlants no
tenen cap problema de comprensió quan veuen una pel·lícula doblada a
l’espanyol i sí que en tenen molts espectadors hispanoparlants quan veuen
una pel·lícula doblada al català? És senzill: perquè els catalanoparlants
estan obligats a ser bilingües per tal que molts hispanoparlants puguin
continuar essent monolingües. Curiós bilingüisme, aquest. Un bilingüisme
que es fonamenta en el principi del mandrós: “parla’m en la meva llengua,
així jo no hauré d’aprendre la teva”.
En el tema del doblatge, això no obstant, hi ha molta hipocresia per part
de la classe política. Si, segons la llei, hi ha dues llengües oficials,
com és que no hi ha cap cap norma que obligui a projectar un 50% de còpies
en català i un 50% en espanyol, de manera que cadascú triï la que més li
plagui? En aquest sentit, la passivitat de la Generalitat, permetent que
la pràctica totalitat de la cartellera cinematogràfica estigui en versió
espanyola, no pot ser més vergonyosa. És el Govern català –el mateix que
ens diu que té un Govern “amic” a Madrid- qui ha d’obligar els
distribuïdors a doblar les seves pel·lícules en les dues llengües. Més que
res, perquè fa trenta-tres anys que Franco és mort però les normes són les
mateixes que quan era viu.
Una altra alternativa seria la supressió del doblatge, cosa molt d’agrair
des del punt de vista cinèfil i de respecte a l’obra d’un autor i dels
seus intèrprets. En aquest cas, n’hi hauria prou de subtitular el 50% de
les còpies en català i l’altre 50% en espanyol. Ara bé, mentre es
mantingui el doblatge, l’hegemonia de la llengua espanyola és
inadmissible. ¿S’adonen, els catalans, que la incapacitat dels nostres
polítics per obligar les distribuïdores a pagar-se el doblatge al català,
igual que es paguen l’espanyol, ens condemna a pagar-lo nosaltres dos
cops? Paguem la subvenció de la Generalitat i tornem a pagar quan comprem
l’entrada a taquilla per veure la pel·lícula. És a dir, que paguem per
partida doble. O triple, ja que mentre les televisions espanyoles es
troben els doblatges fets i pagats per les distribuïdores, TV3 l’ha de fer
i pagar-lo. I qui paga, quan paga TV3? Nosaltres. D’això se’n diu doblatge
en règim d’esclavatge.
Article publicat a www.victoralexandre.cat



 |
|
|
© Terricabras-Nogueras, SL | |
Darrera actualització: 08/09/2010 10:06:22 |
|