Ho confesso: sóc un dels poquíssims dels que fins ara hem signat la petició de boicot a la invitació d'Israel com a hoste d'honor per a la propera Fira del Llibre de Torí. El fet que tots els grans diaris italians hagin lamentat aquest boicot demostra que l'amenaça antisemita no és un perill imminent. Però no és aquesta la qüestió que s'ha de debatre. La invitació a Israel –que fins on sé, encara que puc equivocar-me, ha modificat sobtadament la intenció inicial de convidar Egipte– és objecte d'un boicot polític, perquè la política és la que ha pres la iniciativa a la Fira. Qui ens acusa de boicotejadors, de voler “emmordassar” els escriptors israelians, o ho fa de mala fe, o bé no sap el que es diu.

Són arguments terriblement semblants als que s'usaren recentment en la polèmica sobre la invitació al Papa a la Universitat de la Sapienza: s'esgrimiren la llibertat d'expressió, el valor suprem de la cultura i el deure al diàleg. Diàleg? En el cas de la Sapienza, sabem quin tipus de diàleg esperaven. El Papa hagués estat rebut com un important cap, tant d'Estat com de confessió religiosa, amb una gran pompa, com gran cosa va ser el fet que la simple possibilitat d'una manifestació en protesta d'uns quants estudiants, a molts metres de distància, l'hagués fet desistir del seu propòsit. Aquest és el mateix cas que el d'Israel, pel que fa a la fira. (...)

Cliqueu aquí per continuar llegint aquest article, publicat a La Stampa el 4 de febrer del 2008.