Ens diu Ramon d’Abadal: “La formació de Catalunya, la seva gestació, fou molt llarga, i ningú no podrà dir mai quan n’advingué el naixement, perquè les nacions no neixen com els homes en uns minuts, sinó en uns parts perllongats i indefinits”.
En aquest període remot de l’època de l’adveniment, de petites clarors i de grans foscúries, s’han d’emplaçar-hi uns determinats personatges, uns determinats fets, unes determinades circumstàncies. Malgrat que elles per si mateixes no han estat definitòries, sí que han condicionat tot el procés posterior i han conduït la nostra societat, de manera irreversible, vers uns camins concrets.
Entre aquests personatges, sense cap mena de dubte, hem de situar-hi la colossal figura d’Oliba de Cerdanya. Com comenta Anselm Maria Albareda: “Fou un d’aquests homes excepcionals que la Providència té cura de trametre en els moments transcendents de la formació dels pobles –capdavanters lluminosos, estructuradors espirituals, pares de la Pàtria”.
L’any 1008, ara fa un mil·lenni, aquest fill de comtes, retirat a la vida monàstica, fou elegit abat de Sant Miquel de Cuixà i de Santa Maria de Ripoll. Era l’inici d’una notable trajectòria religiosa, política i intel·lectual.
Amb ell arriba una de les etapes de màxim esplendor de Catalunya: fou un gran líder espiritual i conseller polític, creador i impulsor de la Pau i Treva, dinamitzador de la vida intel·lectual amb scriptoriums i biblioteques excepcionals. Va consagrar una nova i monumental església del monestir de Ripoll i esdevingué un ferm valedor de l’art romànic i qui donà nova vida a la muntanya de Montserrat.
Ara és el moment, en els diferents llocs relacionats amb la seva figura, de commemorar aquest mil·lenari com a abat de Cuixà i de Ripoll, de promoure celebracions –que com a catalans li devem– que ajudin a conèixer i reconèixer un personatge excepcional, una figura amb una obra que cal fer perviure.