Rei dels catalans, d’Aragó i senyor de Montpeller, Jaume I és el gran rei Conqueridor, el rei que sotmeté Mallorca, València i Múrcia. Heroi més enllà de figura històrica, el 9 d'octubre de 1238 aconseguí la gran fita de conquerir València. Un segle després, la ciutat del Túria instituí una festa commemorativa d'aquelles efemèrides, on el gran protagonista és el rei, coincident amb la festa valenciana dels enamorats, la diada de Sant Dionís i la popular mocadorà. El naixement del valencianisme polític rescatà la festa de l'apatia localista i la dotà d'esperit reivindicatiu i nacional, però això no fou fins el 1915, quan es convocà el primer Aplec del Puig per reclamar la restauració del vell cenobi mercedari de tan gran significació pàtria. Des del 1935, el 9 d'Octubre es convertí en diada del País Valencià; el franquisme, però, relegà la festivitat a simple commemoració local i, el rei Conqueridor, a obstinat cavaller “mata moros”.

Jaume I és l'heroi nacional dels catalans, un personatge que uneix les gents de tots els territoris que exhibeixen amb orgull les armes del vell casal de Barcelona als seus escuts heràldics. L'espanyolisme vencedor el 1939, però, també l'exalçà, tot convertint-lo en paladí del catolicisme hispànic. De més a més, per una curiosa cabriola, a la seva manera li tornà la dignitat que li robà l'Espanya decimonòmica de coloraines liberals que tant reivindiquen els “demòcrates” juancarlistes de nova planta, inclosa l'esquerra submisa de punys i roses. La Castella convertida en estat-nació, la de tots els espanyols a cop de constitució, arribà a profanar vergonyosament el sepulcre del rei dels catalans. Primer l'absolutisme espanyol, encarnat en els borbons, destruí l'obra política que bastí el conqueridor; després, els liberals el condemnaren a l'oblit. Vegeu fins on arribà l'aberració, que València arribà a convertir-se en “la del Cid”.

Extret de “Jaume I: memòria històrica, mite i despulles”. Lluita. València: PSAN, 2007, desembre 2007 / gener de 2008, p. 12-19.