Al País Valencià hi ha dos governs: un que és "la admiración de toda España" i que té diners a cabassos, i un altre que es diu Acció Cultural, Eliseu Climent, Edicions 3i4, El Temps, Euram, Institut Ramon Llull, Premis Octubre, Edifici Octubre, Casals Jaume I o mil coses més, i que es dedica a la cultura. Els primers són els amos, i els segons no es deixen manar. Les Nacions Unides haurien d'enviar-hi una delegació per estudiar el "cas de València", únic al món. Ara mateix, l'Eliseu ha muntat l'Institut del Territori, i ho ha fet com ho faria una institució pública: una conferència inaugural, a càrrec de Jaume Terrades, catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma; una presidència de luxe, la de Federico Mayor Zaragoza; un muntatge audiovisual; una taula rodona formada pel cantautor Miquel Gil, l'escriptor Joan-Francesc Mira, el periodista d'El País Adolf Beltran, el president de l'Institut Vicent Pons i una servidora; després Xavier Mariscal va mostrar un Garriri amb moto que anava amunt i avall d'un mural, i a la fi la copa de cava i el sopar per als invitats. No cal que destaqui la importància que té a tot arreu l'estudi del territori i més als Països Catalans, que ens estem cruspint de mica en mica amb l'ajuda impagable dels nostre veïns de Ponent.

A l'Eliseu se'l veia feliç i relaxat. No sé els seus projectes imminents, que, com va dir Mayor Zaragoza, tots ells acaben realitzant-se, però de segur que són sorprenents. Mentrestant, busca desesperadament diners per pagar les multes que li posen per servir el seu país. Un cas com un cabàs.

Article publicat al diari Avui, el divendres 24 de gener del 2008.