El proper president haurà de fer front a un altre preocupant llegat de George W. Bush: l'economia. El premi Nobel Joseph E. Stiglitz considera que caldrà una llarga lluita per reconduir la situació.

Quan algun dia mirem enrere, cap a la catàstrofe que ha representat l'administració Bush, pensarem en moltes coses: la tragèdia de la guerra contra l'Iraq, la vergonya de Guantànamo i d'Abu Ghraib i l'erosió de les llibertats civils. El mal causat a l'economia americana no dóna titulars de portada cada dia, però les seves repercussions afecten a la vida de tothom.

Ja puc sentir l'irritant recompte: el president no ha conduït els Estats Units a la recessió al llarg dels seus set anys davant l'executiu; l'atur es manté en un respectable 4,6 per cent. Bé, perfecte. Però l'altra cara de la història és ben patent: un sistema tributari que s'ha dirigit escandalosament per afavorir els rics; un deute nacional que haurà crescut amb tota probabilitat un 70 per cent quan el president deixi Washington; una allau creixent d'impagaments d'hipoteques; un dèficit en la balança comercial que registra el rècord de 850 bilions de dòlars; els preus del petroli que són més alts del que ho han estat mai, i un dòlar tan feble que prendre un cafè a Londres o París -o fins i tot a Yukon- s'ha convertit, per a un americà, en una aventura d'altes finances.

I va a pitjor. Després de gairebé set anys amb aquest president, els Estats Units estan menys preparats que mai per plantar cara al futur. No ens hem esmerçat prou en la formació d'enginyers i científics, de persones amb habilitats per competir amb la Xina o l'Índia. No hem invertit en el tipus d'investigació bàsica que ens convertí en la potència tecnològica que érem a finals del segle XX. I encara que el president ara entén -o això diu- que ens hem de desmarcar del petroli i el carbó, l'observem tornar-se cada cop més dependent d'ambdós.

Fins ara, la saviesa popular ha volgut que Herbert Hoover, les polítiques del qual agreujaren la Gran Depressió, sigui posseïdor del títol de “pitjor president” pel que fa a la direcció de l'economia nord-americana. Quan Franklin Roosevelt assumí el càrrec i revertí les polítiques de Hoover, el país començà a recuperar-se. Els efectes econòmics de la presidència de Bush són més insidiosos que els de Hoover, més difícils de revertir, i possiblement perdurin més en el temps. No hi ha res que amenaci desplaçar Amèrica de la posició que ostenta de primera economia mundial. Però els nostres néts encara viuran i hauran de fer front a les conseqüències econòmiques del senyor Bush. (...)

Cliqueu aquí per continuar llegint aquest article, publicat a Vanity Fair el desembre del 2007.

----------------------------------

Joseph Eugene Stiglitz

Nascut el 9 de febrer de 1943 a la ciutat de Gary, una població situada a l'estat nord-americà d'Indiana, estudià economia a l'Amherst College on es graduà el 1963. Inicià després un postgrau a l'Institut Tecnològic de Massachusetts, on finalment hi realitzà el doctorat l'any 1967. Després d'iniciar la seva recerca a la Universitat de Chicago sota la direcció de Hirofumi Uzawa i gràcies a una beca Fulbright a la Universitat de Cambridge, fou professor a les universitats de Yale, Duke, Stanford, Oxford i Princeton. Actualment és professor a la Unviersitat de Columbia.

A més de fer influents i nombroses contribucions a la microeconomia, ha ocupat importants càrrecs públics. Va treballar per a l'administració Clinton com a president del Consell d'Assessors Econòmics (1995-1997). Entre 1997 i el 2000 fou vicepresident i economista en cap del Banc Mundial, fins que el Secretari del Tresor dels EUA (Lawrence Summers) el forçà a renunciar.

Partidari les teories econòmiques neokeynesianes, la investigació més famosa de Stiglitz és sobre el screening, la tècnica que usa un agent econòmic per extreure informació privada d'altri. Aquesta important contribució a la teoria de l'asimetria de la informació li comportà ser guardonat l'any 2001 amb el Premi Nobel d'Economia, amb George Akerlof i Michael Spence.

A més de les seves publicacions tècniques d'economia és l'autor de Whither Socialism, i de El malestar en la globalització, que escriví l'any 2002. En aquest llibre afirma que el Fons Monetari Internacional actua al servei de el seu accionista més gran, els Estats Units, passant per damunt les nacions més pobres a les que se suposa ajuda.

Joseph Stiglitz avui col·labora amb el Fòrum Social Mundial, i és un dels economistes més llegits del món.

Pàgina personal: cliqueu aquí.