Divendres, 3 de setembre de 2010
 

 
Noms propis
Adéu a Josep Benet
Jacques Derrida (1930-2004)
María Zambrano
Wangari Muta Maathai: Premi Nobel de la Pau 2004
Adéu a Jordi Sarsanedas
Any Rodoreda 1908-2008. Cent anys del seu naixement
Carles Fontserè, 90 anys
Josep Palau i Fabre. "La mort"
Mor Cassià Maria Just, abat emèrit de Montserrat entre 1966 i 1989
Mor Luciano Pavarotti
Mor Paul Ricoeur als 92 anys
Ovidi Montllor: 10 anys
Samuel Beckett, cent anys
Xirinacs ha mort
Adéu a la Marta Mata
Antoni Gutiérrez Díaz, “el Guti”
Mor Carles Fontserè
Jaume I: memòria històrica, mite i despulles. 800 aniversari del seu naixement
Ha mort Sebastià Salellas
S'ha mort el sociòleg i escriptor Josep Vicent Marquès
Any 2008: MIL·LENARI DEL NOMENAMENT D’OLIBA ABAT DE RIPOLL I CUIXÀ
"Josep-Maria Terricabras: La filosofia al servei de la claredat", per Oriol Ponsatí-Murlà
Mor Salvador Escamilla

 Tornar
  Xirinacs ha mort


 Ampliar imatge
 Ampliar imatge
Missatge difós per la FUNDACIÓ RANDA-LLUÍS MARIA XIRINACS

Benvolguts amics,

Han trobat el cos sense vida d'en Lluís Maria Xirinacs, avui dissabte 11 d'agost de 2007, per la zona del Ripollès. Adjuntem la transcripció del text manuscrit que en Lluís Maria Xirinacs ha deixat al seu despatx de la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs (www.troc.es/randa).

Hi manifesta que ha estat un acte testimonial de caire nacional (en coherència amb el que ha fet al llarg de la seva vida). Aquest text, que és públic, ja s'està difonent per la xarxa.

Preguem que en feu la màxima difusió arreu dels Països Catalans.

Estem a la vostra disposició per si voleu més informació.

Moltes gràcies,

FUNDACIÓ RANDA-LLUÍS MARIA XIRINACS



TEXT MANUSCRIT

En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci. Si em voleu fer feliç no em busqueu.
Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci. Gràcies!



ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007



 
 Tornar


 
USUARI


CONTRASENYA
   Entrar
 
Us voleu registrar gratuïtament?
Heu oblidat la contrasenya?
Us voleu subscriure?
Coneixeu els avantatges de ser subscriptor?

 
QUÈ VOLEU CERCAR?
   Entrar
 
A QUINA SECCIÓ?
  © Terricabras-Nogueras, SL  | Darrera actualització: 03/08/2010 20:27:07