Internet ofereix als estudiants molta més informació que no pas l’escola. Però potser fa falta algú que els ajudi a cercar, a filtrar i a seleccionar.

En l’allau d’articles sobre el bulling a les escoles he llegit un episodi que no definiria propi de bulling, sinó com a molt d’impertinència, i tanmateix es tracta d’una impertinència significativa. Es deia, doncs, que un estudiant, per provocar un professor, li hauria demanat: “Perdoni, però en l’època d’Internet, què ha de fer vostè?”

L'estudiant deia mitja veritat, que entre altres coses fins i tot els professors diuen des de fa almenys vint anys: que certament l’escola havia de transmetre formació però sobretot nocions, des de les taules de multiplicar a l’escola elemental, a les notícies sobre la capital de Madagascar a l’escola primària, fins a la data de la guerra dels trenta anys a l’institut. Amb l'adveniment, ja no dic d'Internet, però sí de la televisió i fins i tot de la ràdio, i potser ja amb l’adveniment del cinema, gran part d'aquestes nocions eren absorbides pels nois durant la vida extraescolar.

El meu pare de petit no sabia que Hiroshima fos al Japó, que existís Guadalcanal, tenia informació imprecisa de Dresden, i sobre l'Índia sabia només allò que Salgari li explicava. Ja des dels temps de la guerra he après aquestes coses a través de la ràdio i dels mapes al diari, mentre que els meus fills han vist a la televisió els fiords noruecs, el desert de Gobi, com les abelles pol·linitzen les flors, com era un Tyrannosaurus Rex; i, finalment, un noi d’avui en dia ho coneix tot sobre l’ozó, els coales, l'Iraq i l'Afganistan. Potser un noi d’avui no sap dir bé què són els estams però els ha sentit anomenar, mentre que a la meva època això no li ho deia ni tan sols la professora de ciències naturals. I, llavors, què han de fer els ensenyants?

Cliqueu aquí per continuar llegint aquest article, publicat el 17 d’abril de 2007 al diari L’espresso, on podeu llegir la versió original.