El passat dissabte, 7 d’octubre, va morir a Terrassa Antoni Gutiérrez Díaz, conegut com “el Guti”, després d’un estat de coma provocat per un infart cerebral. Fou dirigent i un dels principals artífexs del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), partit que, sens dubte, va tenir un paper decisiu en les últimes èpoques de la transició.

Nascut el 1929 a Premià de Mar és una figura històrica de la resistència antifranquista i, de fet, de l’esquerra catalana. Empresonat per antifranquista el 1962 (encara que ja havia estat arrestat anteriorment com a activista polític) fou condemnat a vuit anys de presó després d’estar sotmès a un consell de guerra. Tot i això, i sempre lleial en la seva línia de pensament, independent i respectat pels polítics de molts partits, va ser un dels noms que més van contribuir a la consolidació i influència de l’Assemblea de Catalunya. El 1977 va ser elegit secretari general del PSUC i, tot i renunciar-hi quatre anys més tard, el 1982 el va tornar a acceptar fins el 1986.

També conseller de la Generalitat provisional presidida per Josep Tarradellas, exercí com a eurodiputat i fou més tard, entre el 1994 i el 1999, vicepresident del Parlament europeu, continuant, com a europeista que era, sempre amb la seva línia valenta, coherent i tranquil·la a favor dels valors de la llibertat i la democràcia. Fins a les últimes eleccions europees, el juny del 2004, va mantenir relació amb ICV i el grup d' Els Verds a l'eurocambra i continuà com a militant molt actiu de la formació ecosocialista.

En definitiva, l’activitat política d’el Guti va saber mantenir l’esperit de les esquerres de manera democràtica i intel·ligent.