Molta de la premsa internacional ha intentat interpretar l’explosió dels suburbis recorrent al fracàs del model d’integració francesa. És una explicació que el convenç?

Gens ni mica. I per què el model anglosaxó no ha fracassat de la mateixa manera? Fixi’s en l’Amèrica de New Orleans, o en l’Anglaterra del 7 de juliol, amb els terroristes que neixen anglesos en el sentit més profund del terme, anglesos vestits com ells, nois que abans de convertir-se en una bomba, se’n van al bar i s’emborratxen de cervesa... La qüestió no és el fracàs dels dos models multiculturals.

Ara em dirà: té a veure amb l’organització del treball.

Els elements amagats darrere els suburbis en flames són, com a mínim, tres. El que està en crisi és el model industrial fordià, que preveia l’ocupació permanent, o un esquema de creixement indefinit, sostingut per l’estat. Després, aquesta crisi s’ha conjugat amb els processos de mundialització econòmica. A això s’hi sumen polítiques neoliberals de bloqueig de la despesa pública, que produeixen una crisi de l’estat del benestar. Més que no pas la integració, aquí el problema és la total absència de resposta política a la crisi de la representació democràtica.

Però perdoni, per quin motiu les perifèries bullen només a França i a Itàlia no, on hi trobem les mateixes dinàmiques postfordistes? (...)

Cliqueu aquí per seguir llegint aquesta entrevista de Jacopo Iacobini a Toni Negri, publicada el 12 de novembre del 2005 al diari La Stampa.