El filòsof francès Paul Ricoeur va morir divendres, 20 de maig del 2005, a l’edat de 92 anys. Ricoeur havia nascut a Valence el 1913. Va estudiar a Rennes i exercí com a professor de batxillerat en diversos instituts. El 1950 entrà a la Universitat d’Estrasburg, on romandria fins al 1955 i, entre 1956 i 1978, impartirà docència a París Nanterre, on viurà, essent degà de la Facultat de Filosofia, l’adveniment dels fets del maig del 1968.

Amb la dècada dels anys 70 arribarà el seu reconeixement internacional. Passarà per les universitats de Lovaina, Ginebra, Montreal, i diverses dels Estats Units, especialment, la de Chicago. Ricoeur serà, també, president de l’Institut Internacional de Filosofia i director de la Revue de métaphisique et de morale.

L’obra de Paul Ricoeur es pot emmarcar en l’existencialisme francès (compartit per autors com Lévinas o Merleau-Ponty) i es constitueix en diàleg permanent amb corrents filosòfics com la fenomenologia husserliana (que Ricoeur traduirà al francès), l’axiologia de Scheler, l’existencialisme de Jaspers o el personalisme de Mounier. Al llarg de la seva dilatada biografia intel·lectual, va reflexionar sobre temes tan diversos com la lingüística, la psicoanàlisi, l’estructuralisme o l’exegesi bíblica. Se li reconeix, però, d’una manera especial, la seva aportació a l’hermenèutica filosòfica que, per la seva amplitud i ambició, és comparable a la de Gadamer.

El mes de juny del 1990, Paul Ricoeur va impartir el seminari Reflexions sur l'agir humain a Girona, convidat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona

Textos de Paul Ricoeur a www.terricabras-filosofia.info:

Cultures, del dol a la traducció, per Paul Ricoeur (Le monde, 25 de maig, del 2004)